Dir-li Temporada, quan al primer any programaran dues òperes, i al segon, tres, ¿no li sembla un pelet hiperbòlic?

Pretenem donar-li una regularitat i una estabilitat, d’aquí el nom, i creiem que tres títols l’any és una xifra viable per a Andorra. Aixecar una òpera és molt complex i molt car. De moment s’escapa de les nostres possibilitats.

¿Què costa, una 'Carmen' com la que veurem a Sant Julià?

Cap a 50.000 euros. Pot semblar molt, però és el que dedica a vestuari un gran teatre. Per això dic que és òpera en petit format. I el pressupost, també.

¿Com ho financen, tot això?

Amb patrocini privat -Andbank i Tabandor- i la col·laboració institucional: el Comú de Sant Julià, l’ambaixada espanyola i ja veurem si també el ministeri.

¿S’amortitza, amb una sola funció? Sense patrocini, necessitaríem un mínim de cinc funcions per cobrir la inversió, però caldria tenir els artistes aquí més dies i això ho encariria encara més. Per això comencem amb una funció, i segons la resposta del públic ampliarem o no.

Els muntatges, ¿els exportaran?

Els estàndars que ens hem plantejat són professionals i, per tant, exportables a qualsevol teatre. Però moure un muntatge així demana una dedicació afegida; de moment hem d’arrencar i consolidar la Temporada; el següent pas serà vendre-ho a fora.

¿Què els fa pensar que hi ha al país prou públic per a la lírica?

No ens llancem al buit: fa dos anys vam estrenar les sessions Vilíric, i l’any passat vam aixecar la Traviata de les Fontetes. En tots dos casos vam tenir una estupenda resposta, i això ens va animar a muntar la Temporada. Estem convençuts que hi ha uj públic que vol veure òpera en viu. L’Òpera de Sabadell omplia.

Però al tercer any va fer figa. No se n'ha sabut mai més res.

Devia resultar econòmicament inviable portar el muntatge sencer, inclosa l’orquestra.

¿Sempre al Claror?

De moment, sí. La Traviata la vam fer a les Fontetes, però era en molt petit format; Carmen ja la plantegem amb cor i solistes, i necessitàvem un escenari amb més prestacions, i també amb un aforament superior.

¿I el Centre de Congressos?

Era una de les opcions, però trobem que el sostre és una mica baix.

¿Què és Andorra Lírica?

Una associació nascuda amb l’objectiu de promoure la lírica al país, ja sigui amb òperes o amb espectacles de l’estil del Vilíric ¿Qui la formen? Arran de la Traviata vam contactar amb Albert Mora i vam començar a concebre la Temporada. Se’ns va afegir Guillem Forné, vam crear Andorra Lírica i ara som a punt d’arrencar. Un altre dels objectius és donar sortida al talent líric que hi ha al país. I n’hi ha.

Talent potser sí; professionals, en canvi, es poden comptar amb els dits d’una mà, i en sobren.

És veritat, però hi ha com a mínim tres antics Petits Cantors que estudien cant a fora. D’altra banda, he assistit als assajos del Cor de Cambra, i hi ha molt bon material: en un inici poden cobrir papers secundaris i, si continuen evolucionant, ¿qui sap?

Al Claror no veurem ni un recull d’àries ni una versió concertística, sinó...

...una Carmen escenificada, amb els seus quatre actes originals, solistes, cor, escenografia i vestuari.

Però no és la versió completa.

És un format reduït perquè tot i que hem conservat íntegrament la part cantada dels papers principals -Carmen, Don José, Micaela, Escamillo, Zúñiga i Morales- n’hem eliminat els secundaris: el quintet del segon acte, per exemple. I hem escurçat per tant la durada: de tres a dues hores, sense comptar-hi els entreactes.

Però, ¿veurem 'Carmen', o 'només' una 'cosa' que se li assemblarà?

Qui vingui el 23 de gener al Claror veurà l’òpera Carmen, no en tinguis cap dubte.

Que no hi hagi orquestra, ¿li treu part del glamour?

El so del piano no és naturalment el mateix. Però muscialment s’adequa a la perfecció al petit format que plantegem.

I que no hi hagi a tot el país un sol teatre amb fossar, ¿és un obstacle insalvable per portar òpera de veritat?

L’Òpera de Sabadell venia amb orquestra i el que feien era sacrificar les primeres fileres de butaques. No ho descartem, però dispararia el pressupost. Així que de moment, amb piano.

Perdoni la insistència, però, que hi hagi un teatre, sala d’actes o auditori a cada parròquia però cap amb fossar, ¿com li deixa el cos?

Potser ningú es va plantejar de portar òpera. Però la Temporada pot servir precisament per generar afició, i qui sap, potser el pròxim es construeix amb fossar.

¿Veurem Marc Canturri com el Danilo de 'La viuda alegre'?

Seria un súper Danilo, això segur, ens encantaria tenir-lo i farà els possibles per ser-hi. I Rechi, el mateix; però hem de quadrar agendes.

¿S’han plantejat associar-se d’alguna manera a la Temporada de Música?

Ells toquen la lírica de forma puntual i sempre amb primeres figures; el nostre plantejament és completament diferent: no portarem Juan Diego Flórez, per exemple, perquè no ens ho podem permetre, però sí gent de molta qualitat que canta al Teatro Real, el Liceu o la Zarzuela. I volem fer-ho amb regularitat.