Jonathan i Tom Scott integren el particular duet –orgue i piano–amb què han aconseguit posar-se a la butxaca els públics de mig món. Dissabte recalen a Sant Esteve d’Andorra la Vella (21.30 hores)  amb una proposta diríem que de gran ‘hits’ de la clàssica, amb extractes de ‘La flauta màgica’ mozartiana, l’‘Estiu’ de Vivaldi o el ‘Clair de lune’ de Debussy. En el Festival Orgue&nd. 

L’orgue pot ser divertit! Es diria que semblen entestats a demostrar que no és només un instrument seriós per interpretar música litúrgica. 
Ens encanta tocar la gran música en tot tipus d’instruments de teclat i tant si és en una església com en una sala de concerts. O en qualsevol altre recinte. Però és cert que Jonathan va començar tocant l’orgue a l’església i és evident que es tracta d’un instrument que està lligat de manera important a aquest àmbit. Hem creat molts vídeos que es poden veure en línia –el nostre canal de YouTube suma més de cent milions de visites– per compartir el nostre entusiasme per la música i pels orgues que ens trobem en els llocs que visitem. 

A Andorra, dissabte interpretaran un programa molt divers, amb obres que van de Mozart a Debussy. També una composició pròpia. Quin és el fil conductor? Com lliguen aquestes obres?
Farem, efectivament, un programa que serà una barreja de música popular i música clàssica. També, com bé diu, hi ha una peça escrita per Tom que es diu Time Piece, a banda d’un solo d’harmònium que és un desplegament virtuosístic. Intentem que hi hagi una diversitat estilística, també emotiva, en els nostres concerts. Intentem que cadascú hi trobi alguna cosa.  

Al llarg de la seva carrera han tocat en llocs molt diferents, imaginem que d’alguns en conservaran un record especial: és l’abadia de Montserrat un d’ells?
Sí, sí, quan ens pregunten pels nostres llocs preferits d’entre els molts que hem trepitjat, sempre esmentem Montserrat. Ofereix una atmosfera meravellosa per als concerts, és un espai únic, molt, molt particular. Tom va compondre una peça inspirada en l’abadia, inspirada per les campanes: The Bells of Montserrat. Poder-la interpretar a la basílica, de debò que va ser increïble. 

L’església de Sant Esteve d’Andorra la Vella és un petit recinte, sobretot en comparació amb una gran abadia. S’estableixen diferents dinàmiques amb el públic?
Nosaltres sempre utilitzem els espais en formes diferents i en alguns casos fins i tot l’edifici mateix esdevé l’instrument, especialment pel que fa a l’orgue. Estem segurs que Sant Esteve serà un lloc excel·lent per al concert i que aconseguirem crear una atmosfera particular, íntima. 

Tenim la impressió que els agraden els reptes, sobretot quan veiem que s’enfronten a desafiaments com aquell ‘6000 pipes’ a Birmingham.
I tant! Sempre ens estem marcant reptes. Sense anar més lluny, jo soc organista al Bridgewater Hall de Manchester, i estic contínuament fent arranjaments de peces noves per interpretar en aquell orgue gegantí. 

Potser un d’aquests reptes és crear noves audiències per a l’orgue i, més enllà, per a la música clàssica? És fàcil?
Volem compartir la nostra música amb el màxim de gent possible. Pensem que si t’estimes allò que fas i t’estimes la música que estàs creant, aleshores l’altra gent també se l’estimarà. Gent de totes les edats ens asseguren que connecten de manera natural amb els nostres directes i amb els vídeos que creem.

Els més petits és fàcil que se sentin fascinats per l’orgue, el seu so i la seva arquitectura.
Bé, no pots aconseguir que els infants se sentin atrets per la música: a ells els agrada allò que els agrada, no menteixen. Però crec que realment connecten amb el teu entusiasme per la música si aconsegueixes transmetre’l. Connecten amb el ritme i les melodies, amb l’energia. Resulta meravellós veure gent de totes les edats i condicions gaudint plegats de la música. I sí, els petits sempre es mostren interessats en la talla i el poder d’un orgue. Fins i tot quan el veuen a través d’una pantalla (i al concert a Sant Esteve en tindrem una). El públic pot percebre com és de difícil treballar amb els pedals al mateix temps que el teclat. 

Debuten a Andorra.
Estem molt expectants. Tant pel concert com per la possibilitat d’explorar el país. Tom sempre crea un blog especial per compartir al nostre canal de YouTube els viatges que fem per tot el globus. Així que estem esperant amb ànsia crear records especials al vostre país.