Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, la Massana, Grossband, Jordi Barceló, Grossband, Ella Fitzgerald
Andorra, la Massana, Grossband, Jordi Barceló, Grossband, Ella Fitzgerald

Jordi Barceló: “Les més grans de la història? Ella i Billie, i en aquest ordre”


Escrit per: 
A. Luengo / Jordi Barceló, director musical d' 'Ella Fotzgerald, 100 anys', aquesta nit al Centre de Congressos de la capital (Foto: Màximus).

Vuit veus femenines, trenta instrumentistes i un mite de la música del segle XX. Aquest és el còctel que ha cuinat Barceló, que aparcat momentàniament el piano i l’stride flamenc per commemorar el primer centenari d’Ella Fitzgerald i, de passada, l’aniversari de la Grossband, una d’aquestes iniciatives marcianes que s’ha empescat a tirar endavant i que, com són les coses, funcionen. Aquesta nit, al Centre de Congressos.

Una Grossband a Andorra, per què?

Es tracta de pedre la por, el respecte i la vergonya. De tocar, és clar. Si ens saps una miqueta, toca unes notes i ja t’hi aniràs afegint. La banda et cobreix. Si no et surt, ja et sortirà. En un grup de quatre, si un falla de seguida es nota; una grossband es pot permetre el luxe que no tothom afini...

Quants són?

Una trentena, però fluctua segons la disponibilitat. La base rítmica la posen bateria, baix, piano i guitarra. I, per sobre d’això, el vent: saxos alts i saxos tenors, flauta, trompetes i trombons.

I per a quin repertori serveix, una grossband?

Qualsevol. No som músics de jazz. Com a responsable musical, escullo el repertori i preparo els arranjaments accessibles per a tothom.

Sona molt anys 50. Estil Xavier Cugat, per entendre’ns.

Diria, més aviat, les bandes valencianes, només que amb base rítmica, i que toquem asseguts, no al carrer. Amb Cugat, tenim poc a veure: ell feia bàsicament música ballable.

Es prodiga prou, la Grossband?

Segons l’època; ara sembla que la cosa està animada: dissabte toquem al mercat de Nadal de la Massana i, al gener, a l’escudella de Sant Antoni.

Ha canviat el piano pel trombó. Pintoresc.

Vaig començar dirigint la Grossband. Però, de seguida, vaig veure que funcionava sola, que no tenia sentit estar dret movent les mans. Així que vaig agafar el clarinet del meu pare –en tenia nocions del conservatori. Quan van ingressar tres clarinetistes a la Grossband, i com que ja teníem saxos, vaig pensar en incorporar el trombó. Vaig provar el del meu germà i m’hi vaig sentir còmode, molt proper al piano, dòcil i intuïtiu.

A veure si li agafaran gelos, al piano!

El trombó el toco sense cap pretensió: sóc un soldat ras. Però me’n sento molt orgullós perquè diria que de trombonistes, en aquest país, ben pocs. Per no dir cap.

L’altre protagonista de la nit és Ella Fitzgerald. La va arribar a veure mai, en viu?

Ja m’hauria agradat, ja. Però no.

Ella, Sara Vaughan o Billie Holiday?

Les més grans? Ella i Billie. Per aquest ordre.

Quina és la veu més Fitzgerald d’aquest racó de món nostre?

Entre les que he sentit, la que més me l’ha recordat és Ester Peralba. I no ho dic pel to de veu, sinó per la manera d’expressar-se. Ella no canta jazz; el viu.

Ja que hi som, acabem de repassar les altres cantants que desfilaran aquest vespre pel Centre de Congressos. Mar Capdevila?

Un tros de veu, amb moltíssimes ganes de cantar i un talent innat que, a més, molts tindrem l’oportunitat de redescobrir-la després d’uns anys semiretirada.

Carina Ventura?

La delicadesa feta veu, aquell got que es pot trencar al mínim copet. Laura Estiarte? Un gerd gegant: és tot color, happy, guai...

Alondra?

Per trajectòria, la que té més taules, una artista que ha cantat davant de milers d’espectadors i que pot ser una sorpresa per a qui no la conegui: va ser una estrella del pop al seu Mèxic natiu.

Ishtar Ruiz?

Una presència escènica monumental.

Susanne Georgi?

L’altra gran estrella de la nit. I el tema que li hem escollit... a mi se’m posa la carn de gallina. Em fa l’efecte que no és difícil, i ho dic per vostè, no per ella. Té una expressió, una manera de cantar els temes lents que et toca l’ànima.

I Jonaina Salvador?

Què en puc dir!? Com a cantant lírica, podria anar a cantar a qualsevol teatre internacional.

Difícil imaginar-la interpretant un tema d’Ella Fitzgerald...

Una de les premisses que els he intentat transmetre és que no es tracta d’imitar Ella Fitzgerald, sinó d’homenatjar-la, cadascuna en el seu estil.

Del repertori sabem que Alondra cantarà 'Fly Me To The Moon'.

Seran tots estàndars que hem escoltat mil vegades. Molt, molt digeribles, però que sorprendran.

No se n’hi escaparà cap més?

Un: Georgia On My Mind. I no et diré qui la canta perquè llavors ja sabràs com anirà la cosa.

M’arrisco: Jonaina?

...

'Dream A Little Dream Of Me'? 'Hello, Dolly'? 'I’ve Got You Under My Skin'? 'Funny Valentine'...?

No, no, no i no. Ho sento. Sense dir qui les cantarà, perquè si no perdria tota la gràcia, sí que n’avançaré tres més: All Of Me, When I Fall In Love, Cheek To Cheek. Nou, en total, inclòs el bis.

S’atreviria a passar-ne algun pel sedàs del latin flamenc?

Potser l’últim, Jingle Bells. Però ho deixarem per a una altra vegada.

Andorra
la Massana
Grossband
Jordi Barceló
Ella Fitzgerald
Número de vots: 84
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic