El curt, protagonitzat per José Mota, guanya la secció La Otra Mirada del festival castellà.

Imminent està en ratxa. Quinze dies enrere transcendia el Biznaga de Plata que Elisabet Terri recollirà divendres a Màlaga per Llana negra, el segon curtmetratge de l’actriu, guionista i directora. I dissabte va ser el torn de José Pozo, company i col·lega seu a la productora, que va donar la campanada i es va endur un Roel de la Setmana de cine de Medina del Campo per Plastic Killer. D’acord, no va ser en la secció absoluta, que van guanyar Amaia Ramírez i Raúl de la Fuente amb Maldita, A Love Sog to Sarajaveo, però sí a La Otra Mirada, la secció paral·lela i igualment competitiva del festival castellà, que se celebra des del 1987 a la localitat castellana de Medina del Campo i que és el principal aparador espanyol del curtmetratge.

Aquesta edició hi competien prop d’un centenar de pel·lícules, i a part del Roel d’Or per a Sarajevo, el de plata va ser per a Cemento y acero, d’Oriol Villar, i el premi d’honor ha recaigut en Petra Martínez (Doña Fina a La que se avecina). Pozo estava ahir exultant pel ple que de moment ha recollit Plastic Killer: primer festival i primer premi.

I com que les bones notícies tenen imant, mentre dissabte a la nit recollia el Roel a Medina del Campo el curt es projectava al festival de cine espanyol de Màlaga. Fora de concurs, no es pot tenir tot, però recordin que es tracta del principal aparador del cine espanyol. “Per algun motiu que se m’escapa les comèdies acostumen a tenir menys recorregut als festivals, sempre més decantats pel drama. Potser per aquest motiu ens han seleccionat per a seccions paral·leles. Però un primer premi en cites de primeríssim nivell com ho és Medina i Màlaga, i això ho dic pel Biznaga de Llana negra, és un importantíssim copet a l’esquena. És la mateixa professió la que et diu que ho has fet bé”.

El cert és que la proposta de Plastic Killer és arriscada. El guió, escrit pel mateix Pozo, a la vegada director i productor del curt, parteix d’una premissa pelet surrealista: una bossa de plàstic a qui una dona madura i més aviat descentrada (l’aragonesa Laura Gómez-Lacueva) professa devoció filial, però que a la vegada un policia de l’antiga escola (l’humorista José Mota, ganxo mediàtic de Plastic Killer) considera l’arma del crim que investiga i que una ecologista  que predica amb l’exemple (Elisabet Terri) s’obsessiona a destruir per acabar amb el polietilè que inunda el món. “És impossible que els personatges arribin a entendre’s perquè veuen el mateix objecte, la bossa de plàstic, des de perspectives diametralment oposades. En el fons, és una metàfora de les nostres relacions socials: moltes vegades sembla que parlem idiomes diferents”.

Rodat a l’abril a Madrid, Pozo el concep com una mena de pilot d’una sèrie per a televisió per a la qual ja té escrita la primera temporada. Al gener va guanyar al festival de cine de Girona el dret a presentar el projecte a Netflix. No hi va haver entesa, però Pozo considera que el premi de Medina del Campo i la selecció a Màlaga poden atreure altres plataformes: “El projecte està molt viu. Serien de moment deu capítols de 30 minuts”.

Però tot això ja ho veurem. De moment, Imminent ja té un Roel al sarró. I divendres hi afegirà el Biznaga de Terri per Llana negra. El pròxim repte, vendre a Hollywood els drets d’Unusual Cowboys, road movie amb regust negre que Pozo pretén dirigir als EUA.