Josep Vila Jover dirigeix el Cor de Cambra de Granollers. Seran els protagonistes del concert amb què el FeMAP enceta festival al país, la nit de dissabte a la parroquial laurediana i amb un repertori ple de ‘Diàlegs’. 

El programa de mà avança noms que surten del repertori antic, de Brahms a Rossini.  
És clar, per això l’hem titulat Diàlegs, perquè el que farem és dialogar. Pretenem que la gent vegi que quan parlem de la música del Renaixement –la de Palestrina, Guerrero, Di Lasso, De Victoria, Lobo o Monteverdi, que estaríem d’acord que són sis dels compositors més importants de l’època– posa les bases de tot el que serà la composició posterior quan parlem de música vocal. El de música coral no sortirà fins més endavant, puntualitzo. Però el concepte de música cantada, amb polifonia, la manera d’estructurar-la, els recursos... tot neix en aquesta època, el Renaixement, un moment en què sorgeixen tantes i tantes coses que canvien la història de la Humanitat. 

Ja anem veient.   
És un moment en què el coneixement es transforma, i en la música passa el mateix. Així, nosaltres, en el concert anirem cap al Romanticisme, que és tres-cents anys més tard, per veure com efectivament tots aquests compositors beuen d’aquesta font, d’aquesta tècnica compositiva, l’estructuració de les fugues, de les polifonies. Evolucionen, però ho fan sobre aquesta base. 

Així han construït el repertori.   
Anem emparellant les obres, de dos en dos, un autor renaixentista i un de romàntic, però no tant per establir una comparativa directa, sinó que busquem que l’oient es deixi portar per la mística que crea aquesta música. Que la gaudeixin. Sense buscar una explicació intel·lectual, que vegi els lligams, subtils, deixant-se portar. 

No cal ser un entès.   
 No, no, no. Si ets un entès en música clàssica o antiga, podràs disfrutar una sèrie d’harmonies, fixar-se en determinats detalls; però interpretada en una església, en l’entorn per a la qual va ser creada, l’espectador es podrà regalar una hora de deixar-se anar, de no estar connectat a la vida real, ni a les xarxes. Que gaudeixi una hora de pau, de deixar anar la ment. Un concert no deixa de ser una petita meditació. 

El cor és quasi un habitual del festival.   
Sí, sí, hem tingut oportunitat de ser-hi altres vegades, tant amb la formació infantil, el Cor Veus, que ha vingut dues vegades, com amb el de cambra, que va fer un programa de música tota renaixentista. Tot i que en aquell cas dirigia Marco Antonio García de Paz, un expert en aquesta música. 

La música coral passa per un bon moment?  
Bé, no sé, podríem tenir un debat molt llarg i intens. Si bé jo crec que a Catalunya, no sé a Andorra, hi ha cada cop més cors que s’han professionalitzat, que tenen un nivell molt alt, també és cert que la proliferació de cors dels anys vuitanta, noranta, dos mil, ja no existeix. 

...?  
Podries preguntar a cada ciutat quants n’hi havia fa vint o trenta anys i quants n’hi ha ara. També és veritat que si sortim de la música clàssica, també han sorgit altres formacions, de pop, de gòspel... No són tan propis, tan nostres, culturalment parlant, però la indústria de l’entreteniment està portant cap aquí, és cert. Així que la resposta és dual: creix el nombre de formacions de molt bon tarannà, amb un nivell molt alt; però per nombre de grups i de cantaires, potser cada cop és més difícil de trobar. 

Ho comparteixen, doncs, amb els amateurs: es queixen sovint de la manca de veus masculines.   
Ens passa el mateix en els professionals, tenim moltes més noies cantants, i això ho complica tot bastant, perquè la música coral està escrita per a veus mixtes. De fet, al Renaixement no cantaven les dones. És un problema arreu del món. És així i  ho entomem com podem.   Si ve un noi a cantar, el cuidem!