Juanma Casero: “I si Satanàs va guanyar la batalla que ha dut el planeta al punt crític?”

Aproximadament. Però no és un pamflet, no hem pres Els Pastorets per endossar el manifest de Fridays for Future. Com que volíem fer una proposta més contemporània per sortir-nos de la línia clàssica dels últims anys, hem agafat un problema  actual i l’hem posat sobre la taula.

 

Els actors que fan de dimonis estan tips de sortir derrotats i volien provar el que se sent a l’altre costat. I si guanyés per una vegada el Mal? Òbviament, això no passarà, però, i si resulta que el món que tenim, amb guerres, refugiats, canvi climàtic i tota la pesca, és culpa del diable?

 

Per què no? És possible que Satanàs hagi guanyat la batalla que ha dut el planeta al punt crític, però també ho és que la guerra encara no estigui decidida... Aquest és el, diguem-ne, punt de partida conceptual. Veurem si Lluquet i Farigola són capaços de revertir la catàstrofe.

 

Pensa que estem treballant en aquests Pastorets des de l’estiu. Vull dir que ve d’abans d’aquesta onada, tot i que ens hi hem afegit, és clar. 

 

Igual que la Farigola no és Greta, ni Satanàs ni Llucifer ni Belcebú, que s’estrena a Sant Julià, tampoc no representen ningú. Simplement inspiren males idees als pobres homes. Hauria sigut molt fàcil caure en la paròdia i disfressar Satanàs de banquer i posar-li un pin que posés IBEX 35. Però no és el que volíem.

 

Sempre ens agrada diversificar, introduir nous papers, donar sortida a tants actors com tenim, aquest any prop d’un centenar. I dona molt de joc un Satanàs molt poderós amb dos ajudants, un Llucifer més decidit, amb més mala llet, i un altre de més poruc.

 

El que representa és molt evident, però com l’any passat, amb les golfes de cal Folch, ja no tenia res a veure amb Els Pastorets de tota la vida, aquest any hem intentat que els actors tinguin elements amb què treballar, posen i treuen i mouen l’escenografia. Serà impactant i diferent, no tindrà res a veure amb el poblet de Galilea que podem tenir al cap. Ni amb un bosc tenebrós.

 

No volíem caure en el pamflet però tampoc ser hipòcrites. Fons i forma havien de tenir certa coherència, així que des de producció van proposar que evitéssim el consum d’ampolletes de plàstic, que recicléssim d’altres muntatges el vestuari que fem servir. Serà el nostre granet d’arena.

 

Espero que no ens quedi molt nyonyo, que el que sigui tendre sigui la història. 

 

Ho hem acabat  descartant. Finalment, hi haurà percussió en directe, amb l’agrupació de batucada de Sant Julià, els Toca-te’ls, que apareixen als episodis infernals. El cor gòspel era una molt bona idea que no hem pogut lligar.

 

Penso que sí. Ara bé, l’escriptor escriu amb les virtuts i defectes del seu temps. Els Pastorets tenen més de cent anys, i reflecteixen les convencions, l’estil i els problemes del seu temps. Si els escrivís avui, estic segur que ho faria molt diferent. És clar que no puc posar la mà al foc que hauria fet una cosa com la que proposem, ni tan sols que li agradés, però vull pensar que s’hi reconeixeria.

 

Pocs, la veritat, per una qüestió de dates. Però deixant aquests últims tres anys al marge, el que es fa aquí és d’un nivell artísticament molt alt. 

 

Els Pastorets mobilitzen un centenar i mig de persones, un repte poc habitual. I al final, es tracta de la producció teatral més important que es fa a Andorra. Per pressupost, per equip i per història, és una aposta artística de primer ordre. I haver-lo de reinventar cada any representa un altre repte. Que hagin pensat en mi és un honor. I que repeteixin, encara més.