Diari digital d'Andorra Bondia
Casero, en l'assaig general que va tenir lloc ahir a la sala d'actes del Comú d'Escaldes.
Casero, en l'assaig general que va tenir lloc ahir a la sala d'actes del Comú d'Escaldes.

Juanma Casero: “Sandy toca temes universals: família, terres, honor... i venjança”


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Jonathan Gil

Isabelle Sandy va escriure la novel·la ‘Els homes d’aram’ el 1923; Jean Camp en va firmar l’adaptació teatral el 1926; el 1938 se’n va estrenar la versió radiofònica, quasi un segle després, puja per primera vegada a un escenari: serà a la sala d’actes del Comú d’Escaldes, en una producció de l’ENA i l’Arxiu Nacional i amb una vintena d’actors aficionats donant veu a Conxita Asnurri, els Xiriball –l’avi Anton, Maria, Angelo, Nyerro– i companyia.

Si dic que veurem més que una lectura dramatitzada però menys que un muntatge teatral, dic bé?

És el que se’n diu un semimuntatge, arrenca com una lectura però anem una mica més enllà, que els actors, tot i que tenen quasi tota l’estona el text a la mà, no es limitin a llegir darrere del faristol. Per això introduïm cert moviment en un espai que no és pròpiament parlant una escenografia però que tampoc és un teatre buit.

Amb vestuari?

La idea és oferir un tastet del que podria arribar a ser l’escenificació de Els homes d’aram. Molts dels actors repeteixen personatge, i porten vestuari perquè l’espectador els identifiqui, però no és una caracterització plena.

Interpreto doncs que la voluntat és que un dia es pugui pujar als escenaris una Andorra amb tots els ets i uts teatrals.

El que pretenem és deixar l’espectador amb les ganes de veure l’obra. I això hauria de ser de nou una iniciativa de l’ENA, de l’Arxiu o de tots dos. Ens encantaria.

'Els homes d’aram' sona molt a novel·la naturalista del XIX. Estil 'Solitud', per entendre’ns. I fa una mica de por. Prejudici?

De l’adaptació teatral de Jean Camp hem respectat sobretot el lloc central que hi ocupa la família, l’honor, l’hereu. És un drama costumista de principis del XX, però com que només hi hem afegit una escenografia mínima la imaginació ha de completar la resta. Però els temes són els que són, no l’hem modernitzat. I no t’oblidis que és la primera vegada que l’Andorra de Camp puja a un escenari, la responsabilitat és enorme i crec que toca respectar al màxim el text original.

Vaja, que no ha tingut un d’aquells rampells de dramaturg que desnaturalitzen una obra per donar-li pàtina d’autor.

En absolut. Ni hem fet un resum ni una cosa molt personal. L’únic que ens hem permès és retallar part del text per deixar el tall de la trama i donar-li una mica més de ritme. Respecte de la novel·la sí que hi ha diferències, perquè Sandy s’entreté en trames i personatges secundaris i nosaltres ens n’hem quedat amb el moll de l’os.

Alguna cosa hi haurà aportat!

Com a dramaturg m’he limitat a alleugerir una mica el text, perquè una lectura sempre és més difícil de pair, per a l’espectador. Com a director el repte ha sigut lligar els sis personatges principals –més els molts secundaris que hi ensenyen la poteta, inclosos dos gendarmes– amb els 22 actors que els interpreten. Més els dos músics, no ens els descuidem, perquè hi ha música en directe. Un elenc molt ampli que requeria una proposta essencialment participativa, jugant amb les entrades i sortides dels personatges.

Quan 'Els homes d’aram' cau a les seves mans per primera vegada, sense la motxilla de prejudicis i de sobreentesos habituals, quina impressió se’n va endur?

Per als ulls del profà Sandy fa una aproximació molt vàlida d’un moment històric molt concret, del pes de la família en aquella societat encara tradicional. I es llegeix fàcil, que no és poca cosa. L’adaptació de Camp ha patit més el pas del temps, es nota que està escrita per a un públic més acostumat al melodrama i a la llarga distància. D’aquí el ritme reposat, que a les oïdes contemporànies pot semblar lent. A mi em va evocar immediatament els grans drames del Segle d’Or espanyol, amb l’honor familiar i la subsegüent venjança com a temes principals. Per aquí l’hem enfocat.

Que es representi a casa, i més encara si és l’estrena té tot el sentit. Però tindria recorregut a fora, aquests 'Homes d’aram' escènics?

Crec que sí. El muntatge d’avui s’hauria d’afinar molt, és clar, perquè la lectura –semimuntatge, vaja– està concebuda per a l’espectador del país i probablement a fora no tindria gaire sentit. Però el muntatge sencer, i tant! El que importa al final és que els temes que s’hi toquen siguin universals. I la família, la terra, l’honor ho són. En la meva opinió aquests temes, i el muntatge amb què es vesteixin, tenen més interès que el text pròpiament dit.

Haurà vist la pel·lícula d’Émile Couzinet rodada el 1941 al Mirador!

Doncs he de dir que no, tret de les poques escenes que es projecten a ArtalRoc. La culpa la té el meu escassíssim francès, però la veritat és que prefereixo treballar sense interferències.

L’adaptació radiofònica de l’obra de Camp es va estrenar a Radio Liberté de Burdeus el maig del 1938. Sostenen que mai no es va arribar a estrenar la versió teatral, però Jean Claude Chevalier sempre ha dit que sí, i que va ser a l’Odéon!

Personalment volia estar molt segur que la nostra era la primera escenificació de l’obra. Per això, i a través de l’ENA, vam contactar amb l’Odéon per confirmar si s’hi havia estrenat el 1938, com s’ha dit.

Va sortir llufa.

El que ens van dir és que als arxius s’ho conserva el material de la preproducció, amb una proposta de repartiment i de direcció. Però per algun motiu que després de tant de temps ha resultat impossible d’escatir, no es va arribar a estrenar mai.

Ohhh.

Al contrari. Si ho hem volgut comprovar és perquè poder dir que érem nosaltres els que l’estrenàvem té un atractiu afegit. I a efectes de màrqueting també té la seva importància.

Andorra
Casero
escaldes
Sandy
camp
Homes d'aram
teatre
Chevalier
La teva puntuació: 3. Número de vots: 76
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic