Juli Barrero pensa en gran

Estrena clip de ‘Amb les mans a les butxaques’ i prepara EP amb gira catalana en perspectiva.

A mal any, bona cara. Aquesta és la consigna que es va aplicar el compositor i cantant Juli Barrero durant les llargues setmanes de confinament i el que ha vingut després, que no és ben bé el que esperàvem. Així que va aprofitar les hores solitàries –“cadires buides,/ el teu cotxe que arrenca/ en l’hora blava”, deia Toni Caus, recorden?– per escriure i escriure, i el resultat són els dotze temes entre els quals haurà de triar els cinc del primer EP, que serà també el primer disc en solitari de la seva carrera. Ara comprovarem del que Barrero és capaç quan s’embarca en una aventura personal. De fet, al llarg de l’any ja n’hem anat descobrint tastets, començant per Amb les mans a les butxaques, el seu granet d’arena per conscienciar el personal sobre la crisi migratòria, especialment dramàtica en temps de pandèmia perquè si ja era incert i penós haver de pidolar un lloc on caure’s mort en l’antiga normalitat, imaginin ara. Aquell tema el va escriure i estrenar al juny en complicitat amb l’associació Obrim-los, Obrim-les, i és el primer que veurà la llum perquè és el primer que ha enregistrat i convertit en clip. L’estrena serà demà pel nou canal de Barrero a Spotify, i s’acompanya amb imatges reals rodades al Sàhara per Lluís Dejuan per a l’ONG Creuem Fronteres i també d’altres cedides de Metges Sense Fronteres. I tot, amb l’objectiu de fer-nos arribar, diu, “el drama dels qui arrisquen la vida llençant-se al mar rere un futur millor malgrat la incertesa del viatge, i en el dels voluntaris que senten la necessitat d’ajudar els altres malgrat que això pugui comportar riscos físics i jurídics”.

Però Amb les mans a les butxaques serà un dels cinc temes de l’EP. Els altres quatre seran Plou a la Massana, Dones d’aigua, Llei de vida i molt probablement, La llum dels teus ulls il·lumina el meu cor. Si van tenir l’oportunitat de desfilar pel concert de Barrero al cicle On/Carrer segur que en van escoltar alguna en rigorosa primícia. Entre totes elles sortirà la cara del disc, que enregistrarà al febrer a l’estudi del madrileny Manu Chalud, que com a artistes va fer un nom en el circuit de la música electrònica però que com a productor s’ha especialitzat a fabricar hits. Amb ell, diu Barrero, “busco un so obert, brillant i directe”. Ho comprovarem aviat. La resta els enregistrarà a l’estudi de Miquel Coll, el seu productor de capçalera, a Sant Vicenç de Castellet, i el cert és que serà un EP virtual: no hi ha virolles per a CDs físics. De fet, qui en compra, avui?

De tot plegat n’ha de sortir un espectacle amb ADN andosí, en què a més de Barrero ja s’hi han enrolat –de moment– Xavi Requena, a la bateria, i Lucas Barreiro, al baix, i que neix amb la vocació de fer carrera internacional. Per començar, pel circuit català de festivals. Sense renunciar a cap, per molt encimbellat que sembli. Sona ambiciós, branca somiatruites, però ja arribarà el moment del desengany, si és que ha d’arribar. De moment toca apuntar alt, i això és el que Barrero fa. “És una oportunitat de plantar cara al mercat d’una manera seriosa i eficient. Aquest país és referent de l’esquí, el turisme i el comerç. Per què no pot ser-ho també de la creativitat?”

A què sona la música Barrero, es demanaran. Doncs al pop rock de tota la vida, des de Fito y Fitipaldis fins a Jarabe de Palo, amb un lloc molt destacat per al rock català, avui ja vintage, Sopa, Sau i anar fent, “però amb un so actualitzat”. Busquin-lo al YouTube i si no, recordin, demà a Spotify. I si el volen sentir en directe, tenen sort, diumenge en tenen l’oportunitat, a la semifinal del concurs de música d’autor de La Fada.