Una vintena d’àlbums que donen testimoni de les prop de trenta pel·lícules que va rodar entre Marianne de ma jeunesse (1954) i El lío de papá (1985), així com de les funcions de teatre i opereta en què va participar, més un grapat de contractes, retalls de les fotonovel·les que va protagonitzar, partitures, cançons i, és clar, el disc Andorra canta, que va arribar a presentar al Palau de la Música Catalana en una vetllada en què l’acompanyaven Raimon i Núria Feliu: aquest és el llegat documental de quatre decennis de carrera artística de l’actor i cantant Gil Vidal, nascut el 1930 a Narbona de pare canillenc, amb casa de nom cinematogràfic oberta a la capital –Les Clefs d’Or, pel títol d’un dels seus grans èxits: la trobaran al costat de l’ambaixada francesa–, que va ser un dels galants de moda del cine francès dels anys 60, i que el maig passat va ingressar a l’Arxiu Nacional. Entre la filmografia de Vidal destaca Le magot de Josefa, amb Anna Magnani, i un curiós capítol final a l’era del destape espanyol (Queen Lear). En els anys daurats va ser un dels protagonistes del cèlebre méchoui amb què Radio Andorra va homenatjar el Tour del 1964, i va estar a punt de saltar a Hollywood per rodar Trapecio amb Carol Reed. Va dir que no.
