Judit Martín gravarà un podcast de ‘El nou paradigma’ amb Natza Farré, el 6 de maig a la Llacuna.

Ho augurava el cònsol menor, Miquel Canturri, en la presentació aquesta tarda de la 4a edició del (nou) Festival internacional de pallasses: la sala d’actes de la Llacuna, un centenar de butaques, es quedarà probablement petita per acollir el podcast El nou paradigma, un dels plats forts del cartell. Serà el 6 de maig i no és que Canturri tingui dots de clarivident. El nou paradigma potser no els digui gran cosa, o potser sí. En qualsevol cas, resulta que una de les protagonistes d’aquest pòdcast d’humor essencialment “femení” és Judit Martín, l’actriu que la setmana passada es va posar en la pell de la Verge del Rocío en un (presumpte) gag emès al programa Està passant, de TV3, i que va aixecar una considerable polseguera mediàtica. S’hi va embolicar fins i tot  el president de la Junta d’Andalusia, Juanma Moreno, que no deu tenir problemes més urgents de què preocupar-se, quina sort. Martín compareixerà a la capital amb la seva col·lega de podcast, la periodista i escriptora Natza Farré, vestida de civil i amb un espai que no és ben bé un espectacle teatral sinó la gravació en viu del podcast que des del 2021 emeten per Spotify.

Això serà en la tercera i última de les jornades d’un festival que arrencarà el 4 de maig i que tindrà l’altre plat fort en la pallassa francesa Rosie Volt, que el clausurarà el mateix 6 amb l’espectacle Yadéwatts al Teatre Comunal. En total, aquesta edició programarà una dotzena d’espectacles, un grapat més que en la del 2021 perquè, recordin, en endavant el festival recupera la periodicitat biennal de la primera etapa –entre el 2001 i el 2009– amb l’objectiu precisament d’oferir un cartell més potent.

Entre les novetats, la més estimulant potser sigui que les pallasses sortiran al carrer i es repartiran per la plaça Guillemó (la Companyia Riguel, amb Meritxell Rabassa al capdavant i l’espectacle d-sastres; La Churry, de la catalana Gina Segura, amb Woooow!, i Sempre arriba, de la gallega Marta Iglesias), la plaça del Poble (amb els tallers familiars de la companyia Passabarret) i la Rotonda (La Churry, altra vegada). A banda de Volt, el Comunal acollirà la gala inaugural, dirigida per Jimena Cavalletti, amb sis pallasses a l’escenari en una ocasió única: Amelia Cadwallader, Cristi Garbo, Laia Sales, Marta Renyer i la Buti, a banda de la mateixa directora, i que replica els combinats de la primera etapa del festival, i la Companyia Mar Gómez, amb l’espectacle Sempreviva. La cirereta la posaran les Nit Golfes de la Fada, de nou amb presència andorrana (Fratelli la Strada, amb Anna García i Alba i Antonino d’Antoni) i amb dues propostes més: Les Pedettes Variétés i Las Glorias.  Totes elles, totes, “titàniques”, segons la directora artística del festival, Pepa Plana.

Les entrades, ja estan disponibles, oscil·len entre els 5 euros (El nou paradigma, Nits Golfes) i els 10 dels espectacles al Comunal. Les propostes a l’aire lliure son gratuïtes, i el Comú ha destinat en aquesta 4a edició un pressupost de 40.000 euros.

Respecte a l’oportunitat d’un festival de gènere dos decennis després que la capital estrenés un format que posteriorment ha replicat una dotzena de ciutats de tot el mon –“Que et copiïn no sempre és mal senyal”– Plana no en té dubtes: “Sempre vam dit que el millor que podia passar és que no hagués d’existir, senyal que hauríem arribat a la paritat. Però vam haver d’inventar aquesta via paral·lela per fer-nos veure, i la realitat és que encara és necessària”. Segons ella, existeix una comicitat específicament femenina: “L’humor és molt capritxós i es basa en un codi. Quan escrius, passes de ser objecte a ser subjecte, i com a dona, escrius amb ploma femenina, emets des d’un codi que coneixes i en què et reconeixes. Fins ara havíem rigut amb els codis masculins i és hora que els homes aprenguin a riure’s també a partir dels codis femenins”.