Amb aquell ambient que les ànimes sensibles troben un pelet tètric, només un esperit tornat d’entre els morts li faltava a la Casa d’Areny-Plandolit. Però no és el fantasma nadalenc dickensià, sinó l’ànima de l’il·lustre Don Guillem, que torna en forma d’holograma i, paradoxalment, personatge del passat, situa el casalot entre els museus d’avantguarda, al nivell d’ús de recursos tecnològics de, posem per cas, la Pedrera barcelonina. El carrer del Balç manresà, on s’ubica el centre d’interpretació de la ciutat medieval, també ha estat a l’imaginari dels que han concebut la proposta ordinenca. Avui s’estrenava –convit a la premsa, branques familiars descendents, autoritats i poble– i fins al 20 de gener se’n podrà gaudir gratuïtament. Val la pena. 

“Jo sé que alguns parlen de mi com si fos un fantasma, un que va pactar amb el diable, però res més lluny de la realitat. Potser soc un esperit?” Així comença el seu al·legat (l’holograma de qui) en vida era Don Guillem d’Areny-Plandolit i vivia “en aquesta casa, fins que em van expulsar del país i em van prendre les meves possessions; per això cada nit vinc aquí, per escriure unes memòries que no acabo mai”. Això diu l’il·lustre personatge històric, que es reivindica com un dels artífexs de l’Andorra moderna. Millor dit, així el reivindica, o el proposa, o l’imagina, Albert Villaró, que és l’autor del relat que surt de la boca d’aquell prohom, una narració per la qual desfilen personatges d’una època convulsa –del Ros d’Eroles al bisbe Caixal, de Napoleó III a l’Antoni Maestre de cal Molines, subsíndic i company d’aventura que va caure, com el de can Plandolit, a les urpes “d’àrpies amagades a la fosca”. Circula també pel relat l’altra desgràcia, la més íntima i personal: l’assassinat de la seva primera muller, Maria Dolors, a mans de l’ofuscat Blas Durana. 

L’ull del novel·lista
Era aquest el sentir de Don Guillem? Si més no, és el traç del novel·lista. “Ens hem d’arriscar”, s’encongeix d’espatlles Villaró. Poc risc, en realitat, només la pinzellada personal; el relat històric està més que documentat. 
Per arrodonir-ho tot, Villaró ha comptat amb el suport dels equips de Patrimoni Cultural i de l’àrea de Política Lingüística: s’havia de vigilar, també, l’accent de l’actor.

La casa dels Plandolit és uns dels equipaments museístics més visitats del país, recorda la directora de l’àrea de Museus i Monuments del Govern, Ruth Casabella, però li calia una posada al dia, fer-lo entrar al segle XXI. Amb l’èxit que obté el videomapatge de Santa Coloma al cap, van recórrer a l’empresa Transversal (guanyadora del concurs) perquè en fes el disseny i l’execució d’aquest peculiar audiovisual immersiu que ocupa el cap de casa. Vaja, diria algú, el lloc tradicionalment reservat a les aparicions. El somni de Don Guillem. Una experiència màgica amb hologrames, s’anomena l’invent, que ha suposat una inversió de 152.000 euros per aquests vint minutets d’espectacle didàctic. Compleixen així, hi afegeix Casabella, amb el que marquen els documents directors del ministeri de Cultura: el Llibre Blanc i el Pla Estratègic. També amb el que recomana l’ICOM, l’organisme internacional de museus. 
La proposta, insisteix la responsable de l’àrea de Museus, no substitueix l’habitual visita, amb guia o audioguia (o lliure, per descomptat), sinó que la complementa. 

Després, Sant Esteve
Per cert, ja que hi som, sàpiga el lector que la cosa no quedarà aquí: el proper monument nacional del passat a traslladar-se al futur via noves tecnologies serà l’església de Sant Esteve d’Andorra la Vella, on s’apostarà també pel videomapatge. De moment, sense més detalls. 

Pel que fa a la casa ordinenca, però, la innovació no quedarà aquí. Tot i que en dosis més petites, el nou pas serà donar més protagonisme als personatges femenins. De moment, amb una declaració d’intencions en forma de petit souvenir olorós (un sabó, nacarat com la pell de les dones de l’època i amb aroma de roses) per homenatjar les dues dones de Don Guillem, la malaguanyada Maria Dolors i Carolina, que era “la casa, la canalla, l’ordre”, segons explica el mateix prohom en la seva narració. 

L’entrada serà gratuïta fins al proper 20 de gener. Es poden fer reserves per fer la visita de l’espai a reservesmuseus@govern.ad al telèfon (00 376) 839 760. Estarà obert, fins al maig,   de 10 a 14 hores i de 15 a 18. En horari d’estiu, és a dir, des del maig i fins a l’octubre, de 10 a 14 h i de 15 a 18 hores. Els diumenges, només de 10 a 14 hores.