Doncs ara sí que ja ho tindríem: la intervenció que el Comú d’Escaldes va impulsar ara fa exactament dos anys a la part alta de la parròquia ja la podem donar per oficiosament conclosa. Aquesta mateixa setmana han arribat la vintena d’aixetes XXL que faltaven per completar la col·lecció, dimarts es van acabar d’instal·lar i ahir mateix van tenir lloc les reglamentàries proves tècniques. I com que el nostre fotògraf té el do de la ubiqüitat, aquí en tenen el resultat. La bona notícia és que tot va funcionar com una seda. La part més delicada ja es va fer al febrer, quan van començar a arribar les primeres aixetes. Aleshores es va calibrar el cabal d’aigua que havia de rajar de cadascuna –amb una pressió de quatre litres per segon, per si s’ho havien demanat mai–, que ho fes de forma uniforme, seguint aproximadament la forma del tub de l’aixeta, que caigués cap a dintre, sense esquitxar, i que la llum es concentri en el rajolí, perquè de les aixetes en sortirà aigua i llum, sí.

Tot va sortir bé, ja ho dèiem, les aixetes eren l’últim element que faltava, i ara només queden per polir els detalls, algun aixecament de pintura per aquí; per allà el tram de les escales que s’enfilen a la placeta del Madriu, que d’altra banda no es van poder fer de costat a costat del passeig per qüestions d’accessibilitat i que s’han quedat (de moment) a mitges, a l’espera que s’hi instal·li l’elevador. La renovada font del Roc del Metge torna a estar operativa des de fa quinze dies, i faltarà per resoldre el clot que ha calgut excavar (de nou) a l’avinguda, just davant de l’Espai Caldes, i l’entorn del pont de la Tosca, per fi sense el mur lateral i, encara més important, sense les canonades que fins ara circulaven per la llera del Madriu i embrutaven la perspectiva. S’han acabat enterrant, una solució que fa deu anys, quan es va restaurar molt per sobre el pont, el mateix Comú havia donat per inviable. No ho era.

No hi ha data per a la inauguració oficial de L’aigua i la llum, el nom amb què Javier Balmaseda va batejar la intervenció urbanística que arrenca al pont d’Engordany, s’enfila pel passeig del riu, toca la plaça dels safarejos i l’Espai Caldes, i culmina, pujant de nou pel passeig del riu, a la placeta del Madriu, amb la font de les banyeres que s’hi va instal·lar a l’estiu. Caldrà veure-ho a ple funcionament, és clar, amb l’aigua brollant de forma contínua de les aixetes que donen al riu –una trentena llarga– i, a instàncies del vianant, de la mitja dotzena que donen al passeig, i que s’activaran passant-hi les mans per sota. Però el que està clar és que la idea visionària de Balmaseda –i l’audàcia del Comú, que va tenir el coratge d’embarcar-se en un projecte disruptiu, amb un pressupost –4,5 milions– exorbitant, que no era fàcil d’explicar sobre el paper i molt menys de vendre al ciutadà, el que està clar és que aquella idea visionària, dèiem, li ha canviat la cara a la part alta d’Escaldes, que l’han girat com un mitjó al barri, i que la resposta a la pregunta “Un altre Escaldes, és possible?”, que plantejàvem aquí mateix ara fa dos anys i mig, era: “Sí, és possible”.

No tothom ho veurà així, va quedar clar des del minut 1 i ho vam comprovar quinze dies enrere, amb les suspicàcies que va generar entre alguns veïns la nova font del Roc del Metge. Però el cert és que un tram feréstec i sense aparent solució com era el passeig del riu, per no parlar de la placeta del Madriu, abans un racó fosc i intransitable, avui una prometedora plataforma que demana a crits una terrassa per fer-hi l’aperitiu mentre els nens es refresquen, s’ha convertit en un vial amable per als veïns i en un reclam turístic cridat a fer de revulsiu de la part alta. Ho comprovarem els pròxims mesos.