Laura Casanovas rep el premi Carlemany per al foment de la lectura per ‘Les estrelles de Lilith’.
“Si l’inspector Pere Ballart –cinquanta-dos anys, panxeta prominent, bigoti punxegut, ulleres bifocals perquè a l’edat que té ja no s’hi veu ni de prop ni de lluny– fos un home cultivat i conegués la paraula dantesc, pensaria que l’espectacle que té davant seu ho és, de dantesc. Però com que els últims vint anys l’únic que ha llegit ha sigut premsa esportiva tot fent una cervesa mig distret a la barra de La Tertúlia, només arriba a pensar: ‘Verge Santa, però això què recollons és?’”
Així arrenca Les estrelles de Lilith, la novel·la amb què l’alturgellenca Laura Casanovas es va endur l’última edició del premi Carlemany –i els 8.000 eurets de bossa– i que ara, per fi, arriba a les llibreries, passat Sant Jordi, amb el curs a punt d’acabar i amb un estrany sentit de l’oportunitat per part de l’editorial. I això és el cadàver d’una persona de “mitjana edat” i “complexió normal” –vaja, que podria ser vostè mateix, lector– “amb una perruca rossa al cap, que ha estat enganxat [el cos, s’entén] amb unes brides amb els braços oberts a la torre de comunicació del Pic del Carroi” Crucificat, en fi. De passada, li han extirpat els genitals “amb un tall net”, però no hi ha dubte que és un home.
Serà el primer però no l’últim crim més aviat truculent que Casanovas perpetra en aquesta novel·la destinada al públic juvenil i que protagonitza la Maria, una noia de 15 anys que estudiava tan tranquil·la en un institut de la Bonanova barcelonina i que de sobte es veu trasplantada en un remot racó de món: “El dia que la mare em va dir que ens n’havíem d’anar a Andorra de poc que no caic a terra. ‘Com vols dir, viure a Andorra? Però què dius, ara!? Si allà no hi viu la gent. Que no veus que allà només hi ha botigues, esquiadors i youtubers!? Què hi farem, tu i jo? Ni parlar-ne!” I tant, que en parlaran i que se n’hi aniran. Pel simple motiu que la mare, que es diu Maica i és l’enginyera informàtica més brillant de la seva generació, sort que té, s’ha enamorat via Tinder d’un andorranet que casualment és l’inspector Batlló, aquesta relíquia de 52 anys, panxeta prominent, bigoti punxegut i ulleres bifocals.
La segona víctima, a Ctrasa
Les estrelles de Lilith combina dues trames, la problemàtica adaptació de la Maria al nou entorn vital –s’instal·len a Encamp i estudiarà a l’Andorrana de Segona Ensenyança de la parròquia– i la investigació dels crims, cadascun més salvatge que l’anterior –la segona víctima apareix penjada al braç articulat d’una grua de Ctrasa. I al fons de tot, els problemes d’’assetjament escolar que pateix una de les noves companyes de la Maria i que acabaran tenint una incidència decisiva en el desenvolupament de la trama.
Diu Casanovas que la va escriure perquè, lectora voraç de novel·la negra com és, tenia ganes d’escriure’n una, i d’escriure per al lector jove, ja saben que el Carlemany du el cognom de Premi per al Foment de la lectura: “La meva missió com a escriptora és entretenir el lector, que la trama sigui divertida i fàcil de llegir. És en la meva opinió la manera d’incitar-lo a la lectura. D’aquí l’humor que esquitxa la novel·la, i soc conscient que l’assetjament no és un tema gaire propici per tractar-lo amb humor, però és precisament l’element que evita que caigui en l’alliçonament. L’humor i l’amor son ingredients essencials a la novel·la i també a la vida”.
A la novel·la hi apareix també una secta satànica i hi ha cameos flagrants, com el de mossèn Ramon de Canillo, conspicu jugador de botifarra que fa parella amb l’inspector Batlló. Columna n’ha fet una primera edició de 2.500 exemplars, i la casa mare (Grup 62) i Cultura han renovat per quatre anys més el conveni per convocar el Carlemany: Grup 62 aporta 4.500 dels 8.000 euros del premi en metàl·lic i el Govern, la resta, i Columna s’encarrega de publicar-lo. Amb resultats òptims, segons l’editoria de Columna, Glòria Gasch, perquè totes les novel·les premiades fins ara s’han hagut de reeditar com a mínim una vegada i amb supervendes com Wolfgang, de Laia Aguilar, que ja va per la 14a edició. Com era previsible, Gasch no va escatimar elogis per a Les estrelles de Lillth, i a banda de la “meritòria” combinació de gènere policial i to satíric, va destacar l’estil “fresc, directe, amè i natural” de Casanoavas. Ara només falta que vostès mateixos comprovin si té o no raó.
