Una quinzena de creadors locals, entre la setantena de preseleccionats per a la 5a edició.

La bona notícia és que la Biennal de L’And Art bat rècords, amb una setantena d’artistes que han passat el primer tall i que han estat preseleccionats per a la cinquena edició, amb canvis en el calendari (aquesta ocasió tindrà lloc a la tardor, del 15 de setembre al 15 de novembre) i també d’ubicació, perquè es muda d’Engolasters a Sant Julià.

Al nord-americà Bill Viola, un dels pares del videoart, amb dues peces cedides per la Fundació Sorigué, que serà l’estrella de l’antiga fàbrica de Catsa i que ja estava confirmat, cal afegir-hi, pel costat internacional del cartell, els noms del desaparegut Moisès Villèlia i el de la catalana Clàudia Vives-Fierro, els espanyols Francisco Leiro i dEmo, a qui recordaran de les primeres edicions de la Biennal (és el pare de l’ase que n’ha sigut el símbol, per no parlar dels gats i ossos que esquitxen les vies urbanes d’Escaldes), així com el del britànic Bob Budd i el suís Bernard Garó.

Aquesta era la bona notícia. I millor encara és que de dolenta no n’hi ha, perquè a la participació rècord hi han contribuït de forma decisiva els creadors locals: una quinzena s’han colat al cartell provisional, i no era evident, perquè més d’un centenar i mig de projectes concorrien a un lloc al sol de la Biennal. El comissari, Pere Moles, era conscient que calia un esforç suplementari per implicar-hi el teixit artístic, i els resultats són evidents: el L’And Art serà aquest any més AND que mai. Als habituals de la cita (Toni Cruz, amb un homenatge a les cigarreres, i Miquel Mercé, amb dues prometedores sèries de fotografia sobre l’enderrocament de l’antiga plaça de braus i la reforma de Ràdio Andorra) s’hi afegiran aquesta vegada un grapat de debutants, amb lloc destacadissím per al fotògraf del BonDia, Facundo Santana, que durant quatre anys, quatre, ha fotografiat el punt verd del camí ral de la Massana. Pot semblar anecdòtic, però el resultat és una sèrie monumental que reflecteix el capritx consumista de l’Homo sapiens sapiens occidental del segle XXI, que rebutja per inservibles objectes en perfecte estat, però que considera obsolets a la minima ratlladeta o tara.

Serà també a Catsa, espai privilegiat que concentrarà una trentena llarga d’obres. Per exemple, la de Rosa Mujal, també debutant a la Biennal, amb una instal·lació de teles als jardins de la fàbrica. S’estrenen igualment Albert Gomà, amb una instal·lació acústica amb llana i andà, com ho senten; Toni Butron, amb una sèrie de fotografies de la nau industrial de Catsa abans que la Biennal la transformés en un contenidor artístic; Jaume Riba, amb una col·lecció de personatges vinculats al lema d’aquesta edició, La muntanya en circulació; Carla Armengol, amb un parell de gravats en gran format, i Studimural, amb un projecte que amplia i completa el mural de Canòlich que aquest curs han pintat al mur de la rectoria laurediana. La nòmina la completen Anna i Josep Maria Mangod, que repeteixen, ella amb una instal·lació de roba reciclada a la plaça de la sala de vetlles, ell, amb una intervenció al vestíbul de Catsa amb material recuperat de la mateixa fàbrica. I Pepe Mesalles, de qui han de recordar el martell gegant que fa dos anys va plantar a Engolasters. En aquesta ocasió ha reaprofitat el porexpan del sostre de Catsa per crear una obra nova.