Es titula Extinció i és la instal·lació apocalíptica amb què Sam Bosque ha colonitzat la cuina de l’antic hotel Pol de Sant Julià, epicentre de la 6a edició de la biennal L’AndArt: una pila de runa –la que ha generat la reconversió temporal de l’hotel en multigaleria d’art– sobre la qual ha disposat desenes de peus seccionats fins al turmell i pintats d’or, restes animals –cranis, húmers, costelles i coses així– que ella mateixa ha anat recollint quan surt d’excursió– i tot plegat envoltat per teles XXL amb el retrat d’algunes de les 400 espècies d’animals que s’han extingit o que corren perill d’extinció. L’últim d’ells el veuran aquesta nit al mirall quan es vagin a rentar les dents: l’homo sapiens sapiens.
Doncs bé: Extinció és una de les 68 propostes que des d’avui i fins al 14 de novembre poden contemplar a l’hotel Pol. N’hi ha una desena més, distribuïdes al llarg de la Ruta panoràmica, entre Canòlich i Sant Esteve de Bixessarri. En total, 78 artistes d’una vintena de nacionalitats –Mongòlia, Japó, Líban, Costa Rica, Rússia, Argentina i anar fent– que aquesta edició han reflexionat sobre el lema Pausa per continuar, més ampli impossible. A la gravetat de la visió de Bosque, a la primera planta de l’hotel, hi poden contraposar el divertiment de Roger Lorente, que ha troquelat la silueta del pobre Coyote estampat contra el mur d’una de les habitacions del Pol, l’efecte és sorprenent i sembla que de qualsevol racó hagi de sortir el Correcaminos, quina ràbia que feia. O passar a la següent i topar-se amb la instal·lació de la catalana Anna Galí, que li ha servit a mitges com a teràpia i a mitges com a trencaclosques per entendre el destí fatal del seu fill Tomeu, mort de sobredosi quan ningú a casa sospitava que es drogava diu, i del qual va anar descobrint la doble vida que duia en el món digital. Galí ha reunit les notes, missatges i fotografies que el Tomeu va deixar en aquest altre món per reconstruir-ne el periple i advertir de la vulnerabilitat dels més joves en el procel·lós i salvatge univers digital.
