Per enèsima vegada, això sí, de nou amb James Ivory a la producció però amb lífting total a la resta de l’equip: els papers protagonistes recauran en el nord-americà Bobby Cannavale i l’australiana Elizabeth Debicky, i la direcció, en l’italià Giuseppe Capotondi. A veure si a la tercera va la vençuda.

Hi havia una vegada un país extraordinari que es deia Andorra, situat entre Espanya i França, sí, però amb capital a la ciutat de La Plata, port de mar fundat pels romans i redissenyat per Maria de Mèdici a principis del segle XVII; perquè en aquesta Andorra fabulosa no es moquen amb mitja màniga, i fins on es podia arribar no només en vaixell sinó també en tren, perquè tenia fins i tot una coqueta estació de ferrocarril. Una Andorra dividida en dues regions, la que envoltava la capital, relativament rica i cosmopolita i construïda amb una característica pedra de color vermell, com una Tolosa qualsevol, i la rural, amb epicentre a la molt llòbrega localitat d’Encamp, i una Constitució promulgada ni més ni menys que al segle XVIII que considerava qualsevol resident ciutadà de ple dret. Un país, com es veu, que s’assembla com un ou a una castanya al nostre excepte en la quasi inexistència d’impostos, que compensava amb un curiós sistema de serveis socials a la comunitat: sis hores setmanals.

Doncs aquest és el país fabulós on va a espetegar Alexander Fox, el protagonista de la novel·la Andorra, que el nord-americà Peter Cameron (Nova York 1959) va publicar el 1997 i que l’any següent va publicar en català Llibres de l’Índex i la Puça. El mateix Cameron va venir aquell any a firmar-ne exemplars pel dia de Sant Jordi, però tot i que l’autor ha tingut després una més que notable trajectòria (Algún día este dolor te será útil, Coral Glynn, Lo que pasa de noche) avui està absolutament descatalogada. És una autèntica llàstima, perquè passada l’estupefacció inicial per una Andorra que només conserva els noms de la de veritat, i encara notablement estrafets, es tracta d’un thriller interessantíssim que segueix la peripècia de Fox, editor ianqui que es refugia a l’altra punta del món –és a dir, aquí– per intentar superar la mort tràgica de l’esposa i la filla. El bon Alexander s’integra de seguida en la tropa d’expatriats anglosaxons que pul·lulen per aquesta Andorra de ficció, congenia especialment amb Mrs. Dent i Miss Quay, i acaba enredat contra la seva voluntat en la misteriosa aparició d’un cadàver a les aigües del port. 

Si en parlem avui i aquí és perquè la revista The Hollywood Reporter, la bíblia del cine ianqui, assegurava la setmana passada que James Ivory (Lo que queda del dia) ha rellançat el vell projecte d’adaptar la novel·la a la pantalla gran. I diem que l’ha rellançat perquè serà la tercera vegada que ho intenta. Sembla que ara va de debò, i la intenció és vendre el projecte (perquè de moment és això, un projecte) a la pròxima edició del Festival de Canes. En aquest tercer intent ha enrolat un equip de primera fila. Entre els actors confirmats hi ha el nord-americà Bobby Cannavale (secundari a Broadwalk Empire, protagonista a Superintelligence) en el paper de Fox, l’australiana Elizabeth Debicky (que encarna la princesa Diana a The Crown) com a Mrs. Dent, i la britànica Ruth Wilson (Jane Eyre, Luther, The Affair) com a Miss Quay. La direcció anirà a càrrec del director italià Giuseppe Capotondi (The Burnt Orage Heresy, Berlin Station), el guió el firma el mateix Cameron i el veteraníssim Ivory coordina l’aventura com a productor de tot plegat.

No consta encara ni la resta del repartiment, ni el pressupost ni el calendari de rodatge, i menys encara les localitzacions, però tot i l’entusiasme inicial que pot suscitar que l’Andorra de Cameron torni a estar en boca de Hollywood, convé mantenir la sang freda perquè els precedents conviden a l’escepticisme: les primeres notícies de l’adaptació van transcendir el 2015, aleshores amb el director australià Fred Schepisi (La Casa Rusia) al capdavant. L’elenc no era aleshores menys espectacular, amb Guy Pearce, Toni Collette, Gillian Anderson i Vanessa Redgrave, i Ivory ja hi figurava com a productor. Fins i tot es va avançar el calendari de rodatge: s’havia de filmar la primavera del 2017 a Itàlia. Tot allò se’n va anar en orris per motius desconeguts, Schepisi va saltar del projecte i el va substituir el també australià Michael Rymer, que el primer que va fer va ser suspendre el calendari i posar un interrogant a l’elenc. Això va ser el 2018, i des d’aleshores Andorra havia ingressat als llimbs on sovint acaben els projectes cinematogràfics. Fins ara, que reapareix de nou de la mà d’Ivory, i amb Cannavale i Debicky com a caps de cartell. Veurem si a la tercera va la vençuda. Ja toca. Mentrestant, aprofitin per (re)llegir la novel·leta de Cameron, molt fàcilment digerible i que sorprendrà més d’un a qui l’etiqueta de thriller romàntic que The Hollywwood Reporter li ha endossat a la pel·lícula ha posat la mosca rere l’orella. Donin-li una oportunitat, i ja veuran com ens ho agrairan. I a veure si algun dels nostres audaços editors s’anima ara a reeditar-ne la traducció.