Mirin-s’ho bé perquè no existia res de semblant al nostre país: una sala de dimensions reduïdes, posem que un escenari de 30 metres quadrats, unes graderies mòbils amb capacitat per a mig centenar d’espectadors per programar si cal teatre a la italiana i una línia de llum amb nou focus adaptable a les necessitats del moment. En resum: una sala off o alternativa, de l’estil del cafè teatre Llantiol i de La Off, de nom explícit, per dir-ne només dues i de més o menys conegudes entre la faràndula barcelonina, ideal per a microcompanyies i espectacles de petit format a qui espais com el Comunal, les Fontetes, la Valireta i no diguem ja el Centre de Congressos els queden no ja grans, sinó enormes. 
Doncs això és exactament La Feréstec, el nou espai escènic que estrena avui mateix L’Animal a les seves dependències escaldenques. Diu Juanma Casero, que comparteix amb Irina Robles la paternitat de la criatura, que es tracta d’incentivar una nova forma de producció, més adaptada potser a la realitat del país: “Fins ara sempre depeníem dels espais comunals, que hi posen tota la seva bona voluntat però que obliguen a adaptar-te com és natural als seus horaris i a la seva disponibilitat. Acostumen, d’altra banda, a ser molt grans per a muntatges d’un, dos o tres intèrprets, que a més rarament són professionals. La Feréstec és una altra eina, que posem a disposició de l’artista perquè hi faci si cal una residència i sufragui l’estada amb el taquillatge de l’estrena. Òbviament, amb això no es tracta de guanyar diners sinó d’estimular el xup-xup creatiu i de generar un circuit alternatiu”. 

Objectiu: temporadeta
Aquest és precisament l’objectiu: aixecar una mena de temporadeta trimestral, amb  funcions tot el cap de setmana: “Un dels problemes que tenim és que després de l’estrena una obra sembla que ja hagi fet tot el recorregut possible. No és així, i nosaltres volem donar-li l’oportunitat de fer tres o quatre bolos en un espai que té com a principal virtut la proximitat amb l’espectador, ideal per a produccions familiars i infantils i per a espectacles amb un o dos intèrprets que no requereixen gaire desplegament escènic”.
La millor manera de demostrar les virtualitats de tot plegat és predicar amb l’exemple: per això avui mateix hi estrenen Melancolia, un text del mateix Casero interpretat per tres actrius dels grups d’adults de L’Animal: Clara Fernández, Lydia Martínez i Urgell Navinés són tres germanes que es retroben anys després que la mitjana, l’ovella negra, fos expulsada de casa. Un drama familiar amb ecos de Los amigos de Peter, Reencuentro i Hanna y sus hermanas que compta amb el piano i la veu en directe d’Eugènia Correia i que es podrà veure avui i demà (20.30 hores), i dissabte i diumenge (19 hores). Serà la prova pilot per comprovar si una proposta així d’interessant té cabuda al nostre circuit, o millor encara, si hi ha al nostre país públic per a una ocurrència tan teatralment civilitzada com aquesta. El preu, minimalista, com tot en aquest assumpte: 8 euros la butaca. Si no se’n surten és perquè no ens ho mereixem. Després no rondinin. És que no hi ha excusa.