La novel·la d’Iñaki Rubio ha donat la campanada en un curs literàriament prolífic fins i tot en poesia, amb Teresa Colom, Nacho Mayo i Mario Chimenea.

No serà l’any que s’acaba un any digne de record, això sembla que ho tenim tots clar. En canvi, literàriament costarà repetir un curs com el 2021, amb una trentena de novetats d’autor o segell local que han tocat a més tots els gèneres, inclosa la poesia, tradicionalment repatània en les nostres lletres, i que ha tingut per sobre de tots un nom propi, majúscul, i que com ha quedat clar des del títol és el d’Iñaki Rubio, que ha donat la campanada amb Morts, qui us ha mort? És sens dubte el llibre de l’any, i a banda d’unes vendes més que considerables (figura al Top 5 del rànquing de La Vanguardia, proesa que entre nosaltres només havien aconseguit  Villaró i Valls) se li està posant cara de clàssic quan encara no té ni un trimestre de vida. Considerem-ho la venjança pòstuma de Pere Areny, el fratricida de cal Costa que protagonitza la novel·la.

Ficció
El millor de tot és que Morts, qui us ha mort? no està ni sola ni mal acompanyada. La posella de ficció, que habitualment és la més nodrida, té aquest any un aspecte pletòric. Mirin, si no: el mateix Rubio estrenava l’any amb els relats de Bestiari pirinenc, com qui diu un escalfament per al que havia de venir. Greg Coonen continua la marxa triomfal de La pífia, el thriller internacional que parteix de la fallida de cert banc nostrat, amb la traducció al català i adaptació televisiva en perspectiva, i torna el comissari Cerni Llop, a qui Ludmilla Lacueva posa davant d’un nou i sanguinari cas a Olor de difunt, el del promotor immobiliari que apareix quasi esquarterat al niuet d’amor que té en certa broda canillenca. Més: Teresa Colom ha vist traduïda al castellà Consciència, debut en la distància llarga i debut també en la ficció especulativa, i també s’han estrenat Domènec Ferran, amb Gran és la negra nit, i Albert Ginestà, amb Un mar de secrets. Qui també esprem les mels de l’èxit és Àlvar Valls: Entre l’infern i la glòria pertany cronològicament a la collita del 2020, però ha sigut aquest curs que ha anat acaparant premis, primer l’Amat Piniella i després el Crexell. És un cas semblant al de Villaró i La companyia nòrdica, publicat l’any passat i que encara té corda. I en el capítol estrictament editorial, com oblidar-nos de la portentosa aventura de Trotalibros, que ha traduït al castellà Víctor Català (Soledad), Anna Kavan (Hielo), Elizabeth Von Armin (Vera) i James Hilton (Adiós, Sr. Chips). I si tenen una mica de paciència, al gener publica Los chicos, de Toni Sala, i al febrer, atenció, Cares enmig de l’aigua, novel·la obertament autobiogràfica de l’escriptora neozelandesa Janet Frame amb què l’editorial de Jan Arimany estrena col·lecció en català. També ens toca de més o menys a la vora Lluís Prats, premi Carlemany amb El nen que parlava amb elefants.

Poesia
Però el múscul de la ficció es dona per descomptat. La poesia és una altra cosa, tot i que les últimes temporades ja havia donat símptomes de bona salut. Recordin sense anar més lluny el debut d’Eva Arasa amb Les oliveres i altres paisatges perduts. Doncs bé, aquest curs ha sigut el del retorn de Teresa Colom, una de les nostres grans veus líriques, amb El cementiri de les matrioixques, el de l’estrena en català de Nacho Mayo (Poemes de Sispony. Poeta confinat), i el bateig poètic de Mario Chimenea, de qui fins ara coneixíem sobretot la dèria naturalista (Camino en verso). Hem reservat per al final un petit secret: el retorn d’Ester Fenoll, quasi un decenni després de Agradezco tu amor, pero tengo otros planes, i de nou a Aloma, amb Verano en la recámara. Sortirà el primer trimestre de l’any, com a molt tard per Sant Jordi.

Assaig
I així com l’any que se’n va ha sigut en la ficció el d’Iñaki Rubio, l’assaig també té un nom propi. I dels grans: Sergi Mas, a qui per fi s’ha tributat l’homenatge que mereixia, primer amb aquella coseta meravellosa que va ser la carpeta Hi floriran grandalles, recopilada per Manel Gibert i Txema Díaz-Torrent; després amb dues aproximacions complementàries a la figura del menairó d’Aixovall: Comiat diferit, llibre de converses il·lustrades per la fotògrafa Laura Gálvez Rhein, i Sergi Mas i el seu entorn, el catàleg de l’exposició que li ha consagrat el Comú de Sant Julià. Falta la biografia i l’estudi exhaustiu de la seva obra, però ara no ens posarem llepafils. Un altre Gálvez, David, el sènior, ha tastat el dietari de confinament a Carrer del bosc, a Anem, editorial que s’ha prodigat en aquest calaix de sastre amb mitja dotzena de novetats, des del súper vendes (per als nostres estàndars) que ha resultat Carlemany i Andorra. Història de la Carta Pobla, d’Oliver Vergés, fins a Les meves memòries, de Denisa Font i que són el que augura el títol. D’Anem són també els dos volums anteriorment ressenyats de Sergi Mas, així com Entre mans, dones pageses, dones dempeus, El cant de l’exèrcit d’Ígor, Paisatges de la utopia i Com sobreviure a una tesi d’humantats. No ho deixarem sense parlar d’Albert Pujal, amb una nova entrega consagrada a la història local (Ordino segle XVIII. Els noms propis i la propietat de la terra), Francesc Salvador, col·laborador d’aquesta casa (De Humana Stultitia), Cal Rafeló, l’antiga fàbrica Reig, a quatre mans entre Isabel de la Parte i Albert Moncusi, i aquesta estupenda raresa que es diu Parets de pedra seca i que ha publicat Editorial Andorra. I no, no ens hem descuidat de Marcs incomparables, el recull dels articles publicats per Albert Villaró a la revista Cadí-Pedraforca.