Hi haurà ClàssicAnd 5.0. Així ho confirmen fonts internes de la comissió –integrada pels ministeris de Turisme i Cultura, els comuns d’Ordino i la capital i els dos patrocinadors principals, MoraBanc i Creand– que s’ha de reunir de forma imminent per avalar una decisió que ja està presa. De fet, es veia venir, tant per les paraules del titular de Turisme, Jordi Torres, com del director artístic del ClàssicAnd, Joan Anton Rechi. Tots dos es van mostrar obertament optimistes sobre la continuïtat de la cita, que en aquesta quarta edició va fregar el 95% d’ocupació i les 2.500 entrades venudes. Un pessic més que l’any passat, amb l’afegit que es va penjar el cartell de Sold Out al recital d’Elīna Garanča, a Carmina Burana, a la dansa de la companyia Nacho Duato i a la Passió de Bach a Casa de la Vall, i que “si haguéssim pogut disposar de 200 butaques més a cadascuna d’aquestes propostes, les hauríem omplert”, advertia Rechi amb lògic entusiasme la nit de la clausura.  La veritat és que hauria sigut una sorpresa difícil d’entendre que després de quatre edicions –i de quatre milions d’euros invertits– tot aquest esforç hagués quedat finalment en res. Rechi sempre ha advertit que una aventura com aquesta si una cosa necessita és temps. Ni Peralada, ni Salzburg ni Aix-en-Provence ni Edimburg ni Avinyó es van construir en quatre anys.

Hi haurà ClàssicAnd, doncs. Aquest és el titular. El que queda per decidir és la lletra petita. L’únic que es dona per descomptat és la continuïtat del mateix Rechi, artífex que el festival s’hagi colat al circuit de les grans cites clàssiques de l’estiu en tan sols quatre edicions. També sembla clar que tant les institucions –ministeris i comuns– com els patrocinadors privats –Creand i MoraBanc– hi mantindran el suport que li han prestat des de la primera edició. Caldrà veure si es manté també el múscul econòmic, aquest milió d’euros que aportaven entre tots sis i que han permès al ClàssicAnd jugar a la primera divisió del circuit europeu. O molt a la vora. En aquest punt convé de nou recordar les paraules del director artístic, que només concep un ClàssicAnd més gran. No més petit. Un creixement gradual, diu, que haurà de consistir d’una banda a allargar el calendari més enllà dels dos caps de setmana actuals –cosa que facilitaria enormement quadrar agendes– i de l’altra a explorar nous escenaris –Rechi pensa, és una obvietat, en les nostres esglésies romàniques– i ampliar els ja existents, vist que la vela del Parc Central es va quedar petita tant per a Carmina Burana com per a Nacho Duato.

Els noms del futur
Un altre serrell és la durada del nou conveni: el primer, firmat el 2023, incloïa una edició inaugural i tres més, que han  expirat aquest curs. Caldrà veure fins on arriba el compromís d’uns i altres en aquesta nova etapa. El que està clar és que el temps és un factor essencial en aventures d’aquestes característiques perquè els artistes de primera fila internacional –i els del ClàssicAnd ho són: pensin en Angela Gheorghiu i en Anita Rachvelishvili a les edicions anteriors, i en Fanny Ardant, aquesta– acostumen a treballar amb agendes a dos o tres anys vista. Per això va costar tant portar estrelles com Anna Netrebko i Elīna Garanča. 

El cert és que tot i la (relativa) incertesa sobre la continuïtat del festival, Rechi treballava amb la hipòtesi que hi hauria una cinquena edició, així que la maquinària no s’ha aturat mai. Per això es permet especular amb un grapat de grans noms que, augura, desfilaran per casa nostra les següents edicions del ClàssicAnd. Entre d’altres, les sopranos Elina Stikhina –“Hem fet un Trovatore a Hèlsinki, ens coneixem bé i és una opció que sempre he tingut al radar”–, Sonya Yoncheva –“Ha sigut una opció aquests quatre anys, no ho hem pogut acabar de tancar, però hi insistirem fins que caigui”–, i Lisa Davidsen, “la soprano cridada a regnar al món de l’òpera els pròxims anys i una de les cantants que hauria de passar pel ClàssicAnd”. 

Rechi és conscient que fins ara han sigut elles les que han dominat el cartell, així que té també una llista de desitjos amb tenors com el nord-americà Michael Spyres, el samoà Pene Pati i l’italià Freddie De Tommasso, llegendes com el baríton francès Ludovic Tézier i el somni de tot festival, inclòs el ClàssicAnd: Jonas Kaufmann: “L’hem perseguit amb insistència, però no hem pogut trobar el forat. Per això dic que allargar el calendari ens facilitaria molt les agendes”.