Per a l’escultor i pintor basc, Aitor de Mendizabal, els arbres i els boscos són molt similars a l’ésser humà i la societat. El que els diferencia és que l’arbre ha desenvolupat una cultura d’integració mentre que els humans s’han deixat endur per la supèrbia i han iniciat una desertització i destrucció massiva dels boscos. Al llarg de la seva carrera professional ha buscat diferents mitjans per apropiar-se de l’esperit dels arbres i dels boscos a través del dibuix, la pintura i l’escultura fent transmutacions amb materials industrialitzats per evocar el poder, la perennitat, la fragilitat i la immensa dignitat dels arbres. Així ho va explicar ahir a la tarda en la presentació de l’exposició El árbol y su bosque de signos.
L’exposició, que està oberta al públic a l’ambaixada espanyola, està formada per 45 obres, entre escultures i dibuixos. Es tracta d’un homenatge reflexiu i profund a l’arbre, el bosc i el món vegetal; però, sobretot és una denúncia a la destrucció i la desertització que estan patint per culpa de l’ésser humà. Com va dir François-René Chateaubriand: “Les forêts précèdent les peuples, les déserts les suivent”. Una frase que defineix a la perfecció l’ideal dels arbres de Mendizabal, que la fa seva i la fa servir com a lema de la seva obra. La representació dels seus arbres va des de la seva ànima, que sol representar a través de les escultures de marbre; la lluita per sobreviure en zones urbanes que les talla en bronze; i la copa, normalment sense fulles ni branquillons, en dibuixos. Ara bé, tots els arbres de Mendizabal són simples i poc ornamentats, ja que el que més admira és el seu cos i com aquest pot ser modificat per culpa de l’activitat humana. Paral·lelament, el conjunt de les seves obres correspon amb la identitat de l’artista. “Les meves contradiccions es plasmen en els arbres que represento. Hi ha moments que soc pessimista i això representa el bosc urbà, quan tinc moments d’exaltació es traslladen en la bellesa de l’ànima de l’arbre”, va indicar.
Per cloure, va explicar que sempre ha sigut un gran admirador dels països que protegeixen els boscos, una acció que considera que és un signe d’intel·ligència i de civilització. Per aquest motiu, va ressaltar que Andorra n’és un exemple, fet pel qual li fa especial il·lusió exposar per primera vegada les seves obres al país.
