Tots els arbres genealògics són fruit d’una recerca prèvia dels avantpassats d’una persona o grup familiar. N’hi ha de molts tipus: uns que només fan ressaltar el tronc principal d’una família o casa, uns altres que integren el tronc o l’ascendència d’un mateix cognom, i també n’hi ha de més complets, que integren tots els ascendents d’una persona. Actualment, l’existència de programari informàtic aplicat a l’estudi de la genealogia permet aquestes tipologies d’arbres més complexos que poden contenir diferents variables, com els de tota la descendència o ascendència d’una persona. 
El fons de Casa Rossell conté diversos arbres genealògics propis i d’altres famílies. En aquest (CR_1709 bis) hi trobem la distribució de la descendència de les diferents generacions d’hereus i pubilles de Casa Rossell, i fa ressaltar la presència dels fills cabalers de cada matrimoni i el seu destí, tot i que sense continuïtat dins l’arbre. Pere Rossell, situat cronològicament al darrer quart del segle XI, és el membre més antic de la nissaga i qui encapçala l’arbre. Malauradament no se’n destaca la continuïtat pel buit documental que impedeix lligams generacionals. No és fins al segle XV, amb la figura de Bernat Rossell, quan l’arbre té continuïtat fins al final, al primer quart del segle XIX. 
L’arbre es va confeccionar en dos èpoques distintes completament distingibles pel tipus de lletra: una primera durant el primer quart del segle XVIII, quan la redacció s’atura en la descendència de Joana Anna Rossell i Joan Fiter, entre la qual es troba el conegut Anton Fiter Rossell, i una segona que engloba la descendència de Pere Fiter Rossell i Margarida Cellera fins a la dels fills del matrimoni format per Margarida Fiter Florensa i Bonaventura de Riba i la dels fills del matrimoni format per Bonaventura Fiter Florensa i Pau Abadia, que es correspondria al primer quart del segle XIX. Just en la darrera línia de descendents, el redactor d’aquesta part de l’arbre va fer una excepció, la d’indicar una branca de descendència que no era la principal. 
La presència d’arbres d’una certa antiguitat denota diferents causes per elaborar-los. En les famílies de l’elit els arbres servien per perpetuar-ne la memòria a través de la història generacional, amb la indicació d’un primer avantpassat reculat en el temps, que en el cas que ens pertoca és Pere Rossell. Aquests arbres també mostren l’establiment dels lligams familiars, i en la família Rossell destaquen els que va tenir generacionalment en tres ocasions amb la família Fiter del poble d’Ares (municipi de Cabó, província de Lleida). La cerca d’aquesta ascendència sovint buscava enaltir el passat, fins i tot amb la intenció de trobar un entroncament amb la noblesa, que en l’exemple de la família Rossell no es va aconseguir fins que Bonaventura de Riba va rebre la distinció de cavaller de la Reial Orde de Carles III.   
Aquest arbre en concret tenia també una funció més pràctica, la de relacionar els membres de la família amb un seguit de documents registrats en un llibre que també s’ha conservat (CR_16682). Aquest llibre conté regestos dels documents i sovint n’indica la localització en l’arxiu familiar. A l’interior hi ha també dibuixada la primera part d’aquest arbre amb la referència del nom de l’autor, el doctor en dret Emmanuel Simon, que va ser alcalde de la Seu d’Urgell en diverses ocasions durant la primera meitat del segle XVIII.
Els arbres genealògics complien també diverses funcions de caràcter legal, com demostrar una ascendència de puresa de sang, requerida quan una persona volia accedir a les universitats espanyoles. També són coneguts els petits arbres genealògics que sovint acompanyen expedients de consanguinitat entre dos futurs contraents de matrimoni. Altres arbres indicaven l’herència d’una línia familiar que mostrava els beneficiaris de causes pies destinades a casar donzelles o a beques per estudis eclesiàstics o en una universitat.
Avui la confecció d’arbres genealògics respon més a una funció d’interès individual i familiar per conèixer el passat. Les generacions que s’hi representen són fruit de la recerca que el genealogista duu a terme en els diferents fons notarials i als registres parroquials consultables. Aquesta tasca requereix dedicació i hores d’estada en diferents arxius, que en el cas d’Andorra sortosament tenim en bona part solucionat gràcies al projecte Estudi demogràfic de l’Andorra moderna (s. XVI-1830), dut a terme pel Grup d’Estudis d’Història del Mediterrani Occidental (GEHMO) de la Universitat de Barcelona, que ha comptat amb el suport del Govern d’Andorra a través d’una beca Cebrià Baraut. El producte d’aquesta recerca és un web que també permet facilitar l’estudi genealògic i la confecció d’arbres. Us convidem a confeccionar el vostre arbre genealògic a partir d’aquesta pàgina web; només cal que envieu un correu a arxiu_nacional_andorra@govern.ad.