Regirarocs organitza visites amb ulleres de realitat virtual als jaciments de Soldeu i Santa Coloma.

Una advertència preliminar: la fotografia d’aquí al costat no li fa cap justícia a l’espectacle que promet (i que depara) l’aplicació de 3D que Regirarocs estrenarà dissabte en la Jornada d’Arqueologia que tindrà lloc al laboratori escaldenc de Gerard Remolins.

Imagini el lector que es troba dintre de la fossa comuna que l’arqueòleg va excavar dos cursos enrere al cementiri de Soldeu, quan per compte de Velles Cases buscava el rastre de Charles Peacock. Imagini que camina entre les restes del jaciment, que ara examina el que queda de la bota de l’individu que es creia que podia ser l’aviador nord-americà, o els fragments de l’impermeable de lona que semblaven indicar que els arqueòlegs es trobaven davant del cos d’un militar ianqui; o les pròtesis d’or que van permetre l’antropòloga descartar que es tractava de Peacock. Fins i tot les restes de la caixa amb què aquell individu va ser inhumat. I tot això, a un pam de distància. Que diem, a un pam: a uns pocs centímetres. Des de dalt i des de baix, del dret i del revés.

Doncs aquesta és aproximadament l’espectacular experiència “immersiva” que deparen les ulleres de realitat virtual: posar-se-les equival a ingressar en un altre món, submergir-se en el jaciment i visitar-lo com probablement mai s’havia imaginat. L’únic que de moment no és possible és tocar els objectes. Però tot arribarà, augura Remolins, que fins ara s’havia consagrat a elaborar els models 3D d’una vintena de jaciments en què ha treballat –es poden visitar a Sketchfab, una mena d’Instagram arqueològic– i que per primera vegada els posa ara a l’abast de l’aficionat amb les ulleres de realitat virtual.

Així que dissabte obrirà virtualment al públic els de Soldeu, Santa Coloma i la Roureda de la Margineda. Al de Santa Coloma, per exemple, s’hi poden examinar les restes de l’individu 3, el nen de 10 anys –l’edat és aproximada– que va patir raquitisme –ho sabem pels fèmurs deformats que són signe inequívoc d’aquesta malaltia– i que conservava els botons que van permetre reconstruir-ne el vestuari. I es poden imaginar el que suposarà passejar per les estances del que Susanna Vela, Albert Villaró i el mateix Remolins consideren que són les restes del castell de Sant Vicenç, a la Margineda.

Aquesta és la faceta més mediàtica de la realitat virtual aplicada a l’arqueologia. Però no menys important, diu, és el pas de gegant que ha suposat a l’hora de documentar els jaciments, que fins no fa gaire es feia a base de dibuixos, estratigrafies i fotografies. El 3D ofereix un detallisme i unes possibilitats fins ara impensables, diu. Així mateix, permet controlar l’evolució dels jaciments i restituir-los, si convé, de la forma més fidedigna. Per no parlar que amb la realitat virtual no tanquen mai, es poden visitar a qualsevol hora i sense perill que es degradin per molt que hi desfili un exèrcit d’adolescents. Una eina potentíssima, espectacular, amb el ganxo extra de la cosa tecnològica, comparable en aquests aspectes al mapping de Santa Coloma i inèdita entre nosaltres tot i que els arqueòlegs fa temps que l’han incorporat al seu arsenal. Passin dissabte per Regirarocs. És molt probable que no hagin vist mai abans res de semblant.