És un encàrrec, sí: cert col·leccionista nacional que prefereix mantenir l'anonimat volia completar el seu fons d'art andosí del segle XX amb una obra de Francisco Sánchez, de qui –cosa rara– no en tenia cap. L'única consigna que li va donar va ser el tema, Sant Vicenç d'Enclar, que no consta que hagi pintat cap dels nostres autors. Ni tan sols Francesc Galobardes, que no es va deixar cap ermita romànica al tinter. Quasi cap, vaja, perquè es veu que Sant Vicenç, sí. Així que el meu amic Francisco li va dir que sí, que encantat, "però que naturalment ho portaria al meu terreny".

I el resultat el tenen aquí al costat: es titula Records del futur i més que un quadre –carbó sobre tela (80 per 70 centímetres)– és una profecia perquè vaticina el que ens depara el futur, i no gaire llunyà, "si continuem pel camí que hem elegit". L'artista convertit en mèdium que ens ensenya el que estem a punt de fer, si no és que ja ho hem començat a fer. Calen poques paraules, però per si de cas, fixin-se com la mà de l'home ha tallat el roc d'Enclar fins a deixar-lo als ossos. Un cub estricte, el mínim per servir de suport a Sant Vicenç, inclòs el campanar preromànic que no vam saber protegir, perquè ningú no pugui dir que no tenim molta, però molta sensibilitat amb el nostre patrimoni. En tenim tanta, que ens hem menjat la muntanya i hem deixat el monument, diu.

Si aguantem la mirada més de trenta segons –que és l'atenció màxima a què ens ha programat el món digital abans de passar a una altra cosa, diu Sánchez– descobrirem potser l'escala tallada a la penya que condueix al peu del cub. Hi deu haver una porta, i rere la porta, un ascensor per pujar, així ens estalviem la molesta aproximació a peu. Rere de Sant Vicenç, una enorme plataforma, un mirador, també tallat a la roca. Per contemplar un fons de vall absolutament urbanitzat, on no queda un pam de terreny. No és ciència-ficció, en absolut: aquest salt ja el vam fer, diu, al roc del Quer, "que era un mirador natural immillorable. Ho vam haver de potinejar amb un únic objectiu: monetitzar-lo."

Ho diu sense acritud, ell es limita a constatar, diu, "el canvi que he presenciat l'últim mig segle: hem conservat el poc patrimoni que teníem, sí, però hem modificat l'entorn natural, que és la nostra gran riquesa, fins a perdre'n l'essència. Insisteixo, no és una crítica, perquè jo no em dedico a això, és simplement una advertència: si continuem així, ens convertirem en un parc temàtic. I això no és catastrofisme sinó realisme. Només cal obrir els ulls i observar el que ja hem fet".

D'entrada, Records de futur convida a somriure davant del que sembla una visió apocalíptica, una vinyeta o una exageració. Però només cal que obrin els ulls i mirin cap amunt i molt probablement veuran coses que fa vint, trenta, no diguem ja quaranta anys, ens haurien semblat igualment impensables. I no em refereixo només ni sobretot a les torres: mirin la carretera d'Engolasters, convertida en formiguer; o pugin fins a Sant Martí i mirin el fons de vall, que no hi cap ni una agulla: "La meva obra pot semblar pessimista, però no ho és. Humilment, només pretenc convidar a la reflexió: què n'estem fent, del nostre món? Cap a on anem? Un quadre, en fi, no és un objecte, o no només; és més aviat una finestra oberta a altres realitats, que captes o no depenent de l'estat de la teva consciència."

El fet és que el Sant Vicenç de Records del futur no és cap punt i a part en l'obra de Sánchez. Al contrari: per la tècnica i per la temàtica manté una estricta continuïtat amb els paisatges desolats i amb les visions postapocalíptiques dels últims anys –recordin Una realitat a part, amb què es va colar entre els vint finalistes del concurs Figurativas 2025, i que fins a l'11 de gener es pot veure al Museu Europeu d'Art Modern de Barcelona. Però aquí ha anat un pas més enllà: com un Piranesi del futur, s'ha dedicat a cartografiar com els nostres nets, els nostres fills i nosaltres mateixos ens vam dedicar un dia a trinxar a consciència el país. Gràcies a Sánchez, ja en coneixem el resultat. Només cal que perseverem una mica més.