Passeig del riu. Pont sobre el Valira a la sortida del Parc Central. L’artista va abillada amb una granota de treball i els estris necessaris per enfrontar-se a la tasca escultòrica: feina dura, que necessita sovint maquinària pesada, eines per tallar ferro i altres materials molt durs. Feina masculina? Estereotip pur i dur. Això és el que planteja Emma Regada, la creadora que protagonitza la performance, convidada per l’Institut Andorrà de les Dones (IAD), per la inauguració de l’exposició Trencant estereotips, que protagonitzen un grup d’artistes i fotògrafes del país, que s’exhibeix al mateix passeig a la vora del Valira. “De passada, aprofito per reflexionar sobre el meu treball”, indicava Regada una estona abans d’iniciar la intervenció. “La part escultòrica de la meva feina és considerada a vegades poc femenina, oi? Pel fet d’haver de soldar, de portar la granota de feina...” Per això precisament l’actuació de la creadora es va centrar molt en la vestimenta: començava amb l’abillament necessari per a la dura feina i se n’anava desfent  fins acabar en roba interior. “Mostro les cicatrius, algunes fruit de petits accidents mentre treballava i d’altres, d’intervencions quirúrgiques. El que vull demostrar és que tota empremta sobre el cos és bella i vull exposar també la necessitat d’acceptar els nostres cossos”, argumenta. Es tracta, prossegueix, “de reconèixer-nos tal com som, sense aquests cossos plastificats a base de cirurgia estètica, sense voler ser una barbie”. 
En tot cas, vestida novament amb la granota de feina, es posa a soldar una peça de ferro. Tot molt simbòlic: trenca el signe masculí, la fletxa que surt del cercle, per soldar-la al tradicional signe femení. “Vull mostrar que aquests estereotips s’han de trencar, com diu l’exposició, s’ha de demostrar que qualsevol feina pot ser masculina o femenina”. Volia, no obstant, que fos una performance participativa. Per això convidava el públic assistent a trepitjar el líquid violeta que mullava el terra: que fessin camí, que deixessin empremta (violeta) en el seu recorregut cap a les imatges exhibides. 
Enllestida aquesta proposta, per cert, a Regada encara tindrem una oportunitat propera per veure-la en acció. Serà dilluns vinent, dia 31, als voltants del llac d’Engolasters. En aquest cas la performance canvia de temàtica i, en companyia de Toni Lledó, músic terapeuta d’instruments d’alta vibració (bols, arpa xinesa...), se centra en la relació entre l’ésser humà i la natura. O la manca de relació. Serà en el marc dels Dilluns de Dansa que organitza el Comú d’Escaldes-Engordany. Una performance itinerant per l’interior del bosc d’Engolasters. 
I per als propers mesos, anuncia l’artista, té un calendari molt carregat. “Tot és qüestió de constància i picar molta pedra”. Després, això sí, es prendrà un any sabàtic frontera enfora, un any de formació i creixement personal.