La via pública es consolida com a escenari d’intervencions artístiques: ara és el torn de Reunió de Papaia i de Miquel Mercé.

Els comuns han descobert que carrers i places poden servir per alguna cosa més que per transitar-hi més o menys d’esma. Bona part de la culpa la té Sam Bosque, que un dia es va posar a il·luminar façanes i no ha parat des d’aleshores. Ja ha desfilat per la capital, que va ser la primera a atrevir-s’hi (Transparència, casa Vilalta), Escaldes (Roc Blanc), Canillo (ca l’Escribà) i Encamp (casa Viliella), per no parlar de la rotonda del Coex als Dos Valires, i ben aviat tornarà a la Mosquera. De seguida s’hi van apuntar Sant Julià (Murs que parlen) i la Massana (Prat Gran), i tampoc s’ho va voler perdre el ministeri, a l’Espai Columba. I no ens descuidem de la sensacional iniciativa dels promotors del nou centre comercial del Fener que han sembrat de murals l’obra. 

Està bé, sí. Però està encara millor que la Massana reincideixi ara amb un mural grafiter al mur lateral de les Fontetes que Pere Moles i Tito Ferré (Reunió de Papaia, vaja) conclouran avui mateix. Es tracta d’un encàrrec del Comú, que volia il·lustrar el racó de la plaça amb temes escènics: 25 metres quadrats sobre un suport dificilíssim de ferro, diu Moles, que ha impedit utilitzar l’acrílic. Així que tot amb esprai, pur estil suburbà. Tot plegat un pelet fake perquè, com admet Moles, “no som precisament grafiters sinó dissenyadors”. Tampoc és el primer mur que embruten: recordin la instal·lació de realitat augmentada a l’aparcament de l’antic hotel Casino, al land art del 2015, i el magatzem de Feda a Engolasters, aquesta mateixa edició. 

Tot plegat no deixa de tenir un cert regust de justícia poètica. Va ser precisament Reunió de Papaia el primer a descobrir les enormes possibilitats de murs i façanes urbanes. Fa nou anys, a la Massana. Amb aquell Corto Maltés de vida efímera que van pintar al camí de les Escoles i que va durar literalment quatre dies perquè, segons el Comú, espantava les tendres criatures que anaven al col·legi. Hi havia un projecte per convertir la Massana en una mena d’Angulema dels Pirineus, amb personatges de còmic enfilats per murs i façanes. Però es va quedar al calaix. I allà s’han quedat. Llàstima. Els murals del Prat Gran i ara de les Fontetes estan bé, és clar, però són una altra cosa.

Podem posar dintre d’aquesta molt saludable dèria per transformar l’espai urbà en aparador d’art el projecte Materialitzar la memòria, amb què l’arquitecte i urbanista Miquel Mercé pretén activar la memòria dels veïns i que es reapropiïn de l’espai públic. Dit així potser sona un pelet conceptual. Però la cosa canvia si relacionen tan elevats designis amb les lones que els últims dies han florit com bolets per carrers i places de Sant Julià, Ordino, Canillo i la capital. Dilluns conclou la sèrie a la Massana, i la cosa consisteix a reinterpretar una foto antiga, reenquadrant-ne els detalls, retallant-los, cedint-los el protagonisme i penjant-les en lones als mateixos espais que retraten: “He intentat fer reviure les fotos, que generin nous records i nous moments, i que ajudin els veïns a reconquerir els espais públics”. Tot plegat té una íntima relació amb les intervencions que hi ha projectat com a urbanista; pensin en les plaques amb els noms de cada casa que va repartir pel centre històric de Canillo i en la remodelació de l’encampadana avinguda Mitterrand. Amb un objectiu clar: humanitzar l’espai public, que no és altra cosa que el que queda entre el que el privat construeix, que històricament havia sigut un àmbit de socialització i que l’automòbil havia reduït a simple lloc de pas. Si en volen comprovar el resultat, passin pel centre històric de la capital.