S’acosta el dia: abans que acabi l’any, si tot va bé, el miler llarg de discos procedents dels fons de Radio Andorra que l’Arxiu Nacional ha catalogat, restaurat i digitalitzat al llarg de les dues últimes campanyes es podran consultar a l’Arxiu en Línia. De fet, una primera entrega –prop de mig miler de discos, sobretot de pedra, digitalitzats el 2015 pel laboratori català Tasso– ja es pot escoltar a la sala de consulta de l’Arxiu a Prada Casadet, però l’objectiu és posar tot aquest material, juntament amb el de la campanya del 2016, a l’abast de la consulta remota.

Serà tan sols un tastet de l’oceà que constitueixen els fons de Radio Andorra, aquests prop de 190.000 documents entre els discos de pissarra (cap a 15.000) i els de vinil (la resta) que van sobreviure al foc, els trasllats, la intempèrie i (cal suposar que) la rapinya que va experimentar l’emissora durant els tres decennis d’abandonament de les instal·lacions. Però tot això ja és afortunadament història i perquè ens fem una idea del que vindrà l’Arxiu ha penjat a La peça del mes d’aquest novembre un document tan emocionant com simbòlic: La marquise voyage, interpretada per Ray Ventura et Ses Collègues i enregistrada per Pathé el 1937, i que és una de les tres versions de Tout va très bien, madame la Marquise, un fox escrit dos anys abans pel compositor i lletrista Paul Misraki, que es conserva als fons de Radio Andorra.

¿Què té d’especial, aquesta cançoneta humorística a compte de la marquesa del títol, a punt de tornar a casa després d’un viatget de quinze dies i que truca al majordom per saber com han anat les coses en la seva absència? Doncs que era un dels discos que els evadits que fugien de l’Europa ocupada pels nazis durant la II Guerra Mundial demanaven que es punxessin als espais de discos sol·licitats de l’emissora per fer saber als seus amics i parents que havien arribat sans i estalvis. Un capítol si es vol menor de l’epopeia dels passadors que amenaçava de convertir-se en llegenda, i que Francis Aguila havia recollit a Les cols de l’espoir. L’historiador francès hi segueix el rastre d’una expedició formada per una vintena de fugitius francesos procedents de Tarascó que el 15 de maig de 1943 van entrar a Andorra pel port de Siguer. Doncs bé, el cervell de l’expedició –un tal doctor Rousse, diu Aguila, cap de la Resistència a l’Arieja– els va deixar dit que una vegada en terra andorrana demanessin que sonés Tout va très bien.

¿Mite o realitat? La resposta va arribar ara fa un any, una vegada enllestit l’inventari del fons de Radio Andorra: allí hi havia, esperant per sortir a la llum, les tres versions del hit de Misraki per donar pàtina històrica a un episodi de reminiscències cinematogràfiques. La peça del mes ens dóna ara l’oportunitat d’escoltar com sonava, la llibertat. I ben aviat, a l’Arxiu en Línia, el miler de discos fins ara digitalitzats permetran fer-nos una idea de com sonava Radio Andorra, ara que el museu sembla enterrat al calaix de les quimeres.