Se’n recorden, segur, del fons de casa Cintet, format per més de 5.779 documents –més de 20.000 folis– datats sobretot entre el 1861 i el 1956 i que documenten les relacions i les decisions d’un comerciant del tombant de segle XX: quins productes eren els més sol·licitats, i quins, els més cars, quins eren els seus proveïdors, amb quina puntualitat pagava, com evolucionava el gènere a la venda i, per dir-ho així, les modes dels nostres rebesavis, i també qui eren els seus clients. Aquest petit tresor va ingressar el novembre del 2019 a l’Arxiu. Doncs bé, després de tres anys de feina, al desembre en va concloure la restauració, inventari i digitalització. Això vol dir que el fons ja és accessible, de moment a la sala de consulta i pròximament a l’Arxiu en línia, on s’anirà penjant de forma gradual. Tot i que el gros del fons consisteix en documentació comercial i es concentra als segles XIX i XX, el document més antic és una venda a carta de gràcia datada el 1731. El millor de tot és que des del setembre passat l’historiador Daniel Fité s’ha capbussat en aquest oceà documental per elaborar per compte de Patrimoni, l’ARI i la Cambra de Comerç una monografia sobre l’activitat comercial de casa Cintet –“el Pyrénées del XIX”, en deia Susanna Vela quan el 2019 el fons va ingressar a l’Arxiu– i situar-la en el context de l’Andorra vuitcentista. El resultat de la investigació es plasmarà en un text que estarà enllestit al juny.
