La Cortinada, 21 de desembre del 1943. Els sergents Peter Therrien (Massachusetts, 1918-?) i Frederick Hartung, tripulants d’un B-17 de la USAF el 12 de desembre de l’any anterior a prop de París, han arribat a la penúltima etapa d’un llarguíssim periple d’evasió. Ja no tenen els soldats alemanys al clatell, però tampoc han estat del tot benvinguts en terra andorrana. Havien sortit a les 2 de la matinada de Miglos, a l’Arieja, i quatre hores després arribaven a l’estany de Peyregrand, encara a l’altre costat de la trenca. Es perden, però no gaire perquè acaben arribant al Serrat.
Salvats?! D’aquella manera: “The people here were not very friendly so we went on to Llorts, where one family allowed us to dry our clothes for about an hour and also gave us some food”. Continuen cap a la Cortinada, topen per fi un hostal on els canvien els 1.650 francs que duen a sobre per pessetes. A 17 francs la pela. Amb la mala sort que la policia hi fa aquell mateix vespre una batuda per capturar contrabandistes: “They also questioned us. We explained who we were and they gave us until morning to get out of the country. We left about 22 p.m. that night and went to Sant Julia, arriving at the frontier about 02.30 a.m.”
Therrien i Hartung van trigar divuit hores a travessar les Valls Neutres i fotre el camp, seguint els consells dels amables policies que els havien interrogat a la Cortinada. Encara els quedaven unes quantes peripècies abans d’arribar per fi a Madrid, el 10 de febrer del 1944; a Gibraltar (21 de febrer) i a Londres (4 de març). Assenyaladament, deu dies a la presó de la Seu i quinze més a la de Lleida, abans d’arribar a Gibraltar, el 21 de febrer.
Si hem reproduït amb cert detall l’odissea dels dos aviadors, segons el relat que Therrien en va deposar davant del MIS-X –la branca dels serveis d’intel·ligència que recollia informació dels militars aliats evadits del territori enemic– és perquè el seu és, fins a arribar a Andorra, el periple clàssic dels prop de sis centenars d’aviadors aliats que, segons els càlculs de l’historiador Pau Chica, van desfilar per Andorra durant els anys centrals de la II Guerra Mundial fugint dels nazis que ocupaven la major part d’Europa. Un itinerari que arrencava a Tarascó i que concloïa habitualment a l’estació de tren de Manresa, etapa prèvia al destí final, el consolat britànic de Barcelona. Entremig, Capoulet, Miglos, Siguer, Peyregrand, el Serrat, Llorts, la Cortinada i Sant Julià. Therrien i Hartung, que anaven sense guia, van tirar pel dret i van creuar pràcticament per la duana, i per això van acabar sent capturats per la Guàrdia Civil. Però l’habitual era sortir d’Andorra per la Rabassa, creuar el Cadí i enfilar cap a Manresa.
Chica ha batejat l’itinerari que van seguir els nostres dos homes, el més transitat segons els arxius aliats, com la Ruta del port de Siguer. Li seguia la del port d’Incles i Fontargent, amb Soldeu com a primera localitat andosina. La que molt probablement va seguir el sergent Charles B. Peacock, desaparegut en algun punt d’aquesta ruta la tardor del 1943 i que Claude Benet i Gerard Remolins van intentar sense fortuna localitzar al cementiri vell de Soldeu.
Doncs bé, Patrimoni senyalitzarà detalladament totes dues rutes i demanarà l’adhesió a l’associació Itinéraires Liberté Pyrénées Europe, constituïda el 2022 i que unifica en una sola entitat totes les iniciatives que treballen per la conservació i difusió dels camins d’evasió de la II Guerra Mundial. L’any passat el Consell d’Europa va distingir com a Itinerari Cultural Europeu –com ho és avui la Ruta del Ferro– i el repte és afegir-s’hi amb els camins d’evasió que travessaven Andorra. L’objectiu és presentar el projecte a l’associació que gestiona els Itineraris Culturals dels camins de llibertat el 2027, “i si ens les aproven com a Itinerari Cultural Europeu les senyalitzarem de forma immediata per posar en valor rutes i evasions i també el paper d’Andorra a la II Guerra Mundial”, diu Chica, que ha treballat aquest projecte en paral·lel a la monografia sobre Andorra i l’últim conflicte mundial en què porta tres anys treballant i que veurà per fi la llum a la tardor.
Pot semblar que el 2027 queda molt lluny, i és cert. Però si s’han quedat amb les ganes de reviure in situ les aventures de Therrien, Hartung, Peacock i l’altre mig miler llarg d’aviadors que van evadir-se dels nazis per les nostres muntanyes, sàpiguen que per a aquest mateix estiu Patrimoni té previst estrenar una primera etapa d’aquestes rutes, amb guia i context històric, que és exactament el que no van tenir Therrien i companyia. Estiguin atents.
