Canvi d’aires a l’Escena Nacional. El més sorprenent, el pas enrere d’Irina Robles i de Juanma Casero, que deixen la direcció de la Jove Companyia (Jocand) en mans d’un altre tàndem: Joel Pla i Joan Hernández. Sorprenent, dèiem, perquè Robles i Casero van ser els ideòlegs i també els artífexs d’aquesta singular aventura escènica, nascuda el 2020, en plena ressaca de la pandèmia, amb tres objectius essencials: crear un planter per aixecar muntatges específicament dirigits al públic jove, i exercir de pont entre l’escola de teatre i el món professional. Dues promocions, quatre anys, cinc muntatges i vint alumnes després, consideren que s’ha complert el seu cicle natural i que és el moment de cedir el testimoni: “En càrrecs com aquests és important que hi hagi canvis perquè el projecte continuï creixent”. I també ho considera així el director artístic de l’ENA, Alfons Casal, que continua al capdavant de la nau: “Era el moment d’introduir cares noves perquè el projecte funcionés de manera més lleugera i més efectiva”.
Els elegits per encapçalar aquesta nova etapa són dos vells coneguts de la casa. Tant, que Joan Hernández en va ser codirector entre el 2016 i el 2020. Tant ell com Pla van fer seu l’esperit fundacional de la Jocand: “La nostra etapa serà molt continuista perquè la Jocand ha funcionat estupendament, constitueix un model d’èxit i en compartim plenament els valors i la manera de fer. Potser hi afegirem aquest interès especial en el teatre comunitari que tant el Joel com jo mateix hem practicat”.
Hi haurà també canvis a la Jove Companyia de Dansa, la germana petita del conglomerat que ja és l’ENA i que va néixer dos anys enrere amb objectius similars als de la Jocand però específicament focalitzada en la dansa, com és obvi. La primera etapa (i les dues primeres promocions) la van dirigir Mònica Vega i el ballarí i coreògraf català Martí Güell. Vega en segueix al capdavant, ara en solitari i amb el reforç de l’actriu laurediana Cristina Pericas, ara en funcions de productora i distribuïdora dels espectacles que vagin aixecant tant la Jocand com la Jove Companyia de Dansa: “La reestructuració ha de servir per créixer i per generar sinergies, i en aquesta línia anirà la pròxima producció, que serà conjunta i que ha de permetre als alumnes tocar totes les tecles i totes les disciplines escèniques, no només la seva”. Ho diu Vega i ho remata Casal: “La suma de llenguatges està molt lligada a la contemporaneïtat i pot exercir de ganxo perquè els joves s’animin a participar-hi”.
Audicions imminents
Les audicions tant per a la Jocand com per a la Jove Companyia de Dansa estan obertes no només a actors, actrius i ballarins sinó també a coreògrafs, dissenyadors de vestuari, dramaturgs i ajudants de direcció. Tindran lloc el 14 d’abril, a Les Fontetes i a la sala dels Arcs, amb proves específiques de cada disciplina, entrevistes personals i treball de grup. Totes dues estan obertes a joves entre els 16 i els 25 anys, el compromís és biennal, i s’han convertit en un autèntic planter: disset dels vint alumnes de les dues promocions de la Jocand continuen estudis relacionats amb el teatre, igual que sis de les tretze ballarines que en aquests dos anys han desfilat per la Jove Companyia de Dansa.
No s’acaben aquí els canvis, perquè la matriu de tot plegat L’ENA, fa també un pas endavant cap a la professionalització i incorpora la ballarina i actriu Emma Riba, que s’encarregarà de distribuir els espectacles tant a dintre com a fora de les nostres fronteres. Recordin que aquest ha sigut històricament el taló d’Aquil·les de les produccions nacionals, que suen tinta per aixecar una gira que vagi més enllà de l’estrena reglamentària. Pel que fa a la programació de la temporada en curs, l’únic que avança Casal és que el càsting estarà obert a les companyies joves i que no serà aquest curs una coproducció amb el TNC com és el cas de l’Andorra de Frisch, amb direcció d’Ester Nadal, que es va estrenar al gener a la Sala Petita i que el 27 de març recalarà a la sala de festes del complex d’Encamp.
