"Les escombraries dels petits estats que avui en dia encara existeixen a Europa s'hauran de liquidar molt ràpidament. Aquest ha de ser l'objectiu de la nostra lluita: crear una Europa unida".
Dit així pot semblar l'exabrupte d'un il·luminat. Però resulta que es tracta de la transcripció d'un fragment del diari personal de Joseph Goebbels, el totpoderós ministre de propaganda de l'Alemanya nazi, segons sembla, inspirat en les idees de Hitler en persona. Com diu Alan Ward, aquí amb el barret d'historiador, "les implicacions són clares pel que fa al futur dels microestats europeus com Andorra en el supòsit que les forces nazis i els seus estats associats haguessin guanyat la II Guerra Mundial". Afortunadament, no va ser així, però és legítim demanar-se què hauria passat si... I Ward ho té clar: "Sens dubte, arribats en aquest punt s'hauria pres la decisió de fer-los desaparèixer. Una altra qüestió és si aquesta ocupació l'haurien perpetrat directament les forces alemanyes o si s'hauria deixat a les mans dels estats satèl·lits del Reich".
Avui sembla una opció remotíssima, per no dir distòpica, però Ward posa les reflexions personals de Goebbels –inspirades, recordin, en les consignes del Führer– en relació amb la presència al Pas de la Casa i a Sant Joan de Caselles d'un nodrit contingent d'oficials alemanys, amb el general Johannes Blaskowitz al capdavant, la primavera del 1943. Noera Bloskowitz un militar qualsevol. Al contrari: era en aquells moments el comandant del Grup d'Exèrcits D, al càrrec de totes les tropes alemanyes estacionades al sud-oest de França. "No és només que alguns militars alemanys entressin en territori andorrà malgrat l'estatus neutral del nostre país, és que ho va fer l'oficial de més rang de la zona".
La pregunta òbvia és: i per què va venir? I aquí és on entren en joc les paraules de Goebbels: "Les escombraries dels petits estats que avui en dia encara existeixen a Europa s'hauran de liquidar molt ràpidament. Aquest ha de ser l'objectiu de la nostra lluita: crear una Europa unida". Ward no sosté, atenció, que Blaskowitz i el seu estat major tinguessin al cap l'ocupació de les Valls Neutres, "però convenia als responsables militars alemanys conèixer personalment totes les parts del territori sota el seu control, sobretot aquelles en què potencialment haurien d'actuar en el futur. Una simple visita turística hauria permès a Blaskowitz no només prendre, efectivament, un temps de descans, sinó aprofitar per fer-se una idea més personal del territori andorrà, cosa que hauria resultat de profit en cas d'haver-hi d'actuar militarment". Ward adverteix que és només una hipòtesi i que cal estirar el fil, però és una explicació raonable a la inquietant presència a casa nostra de tantes gorres de plat.
La hipòtesi, en fi, arrenca com probablement hauran endevinat, de les formidables fotografies exhumades mesos enrere per Marc Pantebre i que provaven de forma fefaent la presència a Andorra de militars alemanys, capítol fins ara abonat a la llegenda. Ward creu reconèixer en l'oficial de la dreta de la fotografia el general Blaskowitz a partir de la fesomia – "una semblança notable, sobretot pel que fa als trets generals de la cara, nas i mandíbula prominents, i per la Creu de Ferro, que es duia al collar i que Blaskowitz posseïa". La considera a més compatible amb una visita de propaganda per a revistes com ara Signal i Werhmacht, cosa que explicaria la factura professional de les fotografies. La llàstima és que els documents que podrien aportar una mica de llum en aquest episodi van desaparèixer víctimes de les flames el 1945.
Tot això ho explica Ward a La Wehrmacht a Andorra: apunt sobre un incident curiós, que passa revista als escassos documents gràfics –amb prou feines mitja dotzena– que deixen constància de la visita de militars nazis durant la II Guerra Mundial i que era una de les ponències de les 21 Trobades Culturals Pirinenques, que van tenir lloc el 19 d'octubre del 2024 a Olot sota un molt suculent lema: Conflictes bèl·lics al Pirineu. El volum que les recull es presentarà el 10 de desembre i entre la quarantena de ponències n'hi ha que ens toquen de ben a prop, com ara El pas d'Anníbal pel Pirineu, de Jordi Pasques i Oriol Olesti; La guerra dels Segadors i Andorra, de Domènec Bascompte; Andorra i els últims carlins: el dipòsit d'armes de casa Rossell, de David Mas; Aspectes d'una neutralitat encongida al segle XVII, de Meritxell Mateu, i naturalment, Andorra durant la II Guerra Mundial, de Claude Benet. Com es poden imaginar, en tornarem a parlar aviat.