La Biblioteca Nacional rep una carta en hebreu, datada el 29 de juny del 1944 i dirigida a un Abraham Zendenberg.

A veces llegan cartas, sí. Però cada cop menys i raríssimes vegades –de fet, aquesta és la primera– com la que el 7 de novembre de l’any passat va arribar al Rosaleda, a l’atenció de la Biblioteca Nacional. L’exòtic aquí no era el destinatari sinó el remitent: l’enviava un tal Solomom Sandberg, domiciliat al 1577 de Carroll Street, Brooklyn (Nova York), a qui naturalment cap de les bibliotecàries havia tingut el gust de conèixer, però el més misteriós de tot era el contingut del sobre. Una pàgina mecanografiada en hebreu, datada a Tel Aviv el 29 de juny del 1944, escrita per un tal Eliaou Zvi Cohen i dirigida a un no menys enigmàtic Abraham Zendenberg. Un trencaclosques com una casa de pagès que Gemma Sampons es va proposar resoldre perquè –sosté– “el senyor Sandberg es va prendre la molèstia d’enviar-nos aquesta carta precisament a nosaltres: ho devia fer per algun motiu que desconeixem, i que la carta en qüestió estigui datada al 1944 ens va posar alerta, que no tingui a veure amb el pas de jueus evadits durant la II Guerra Mundial”.

El cas és que Sandberg no va adjuntar nota explicant cap d’aquests extrems. La carta pelada i, més misteris encara, un carnet de beneficència de l’estat de Nova York a nom d’Abraham Sandberg, que cal pensar –intueix Sampons– que és el nom americanitzat de Zendenberg. El primer pas va consistir a fer traduir la missiva de Zvi Cohen -amb intervenció proviencial de Josep Maria Ubach i Salomó Benchluch, que la van posar en contacte amb algú capaç de desxifrar no només l'hebreu, sinó precisament l'hebreu en què escrivia Zvi: Rebeca Bemergui- amb resultats relativament decebedors perquè ens trobem davant d’un text estrictament convencional destinat “al meu estimat amic Abraham Zendenberg” i on li relata a batzegades, amb molts sobreentesos, els últims moviments pel territori de Palestina, a l’època –som al juny del 1944, recordin, en plena guerra mundial– encara sota jurisdicció britànica: faltaven quatre anys per al naixement de l’estat d’Israel.

Sembla que la de Zvi és la resposta a una carta anterior de Zendenberg. Ràpidament el posa en antecedents –”T’he de dir que dimarts de la setmana passada vaig estar un dia a Jerusalem. Hi vaig anar per una qüestió urgent del meu pare. Llàstima que no hi eres. Vaig passejar amb Tubai i vam parlar de diversos temes”. Telegràfic, com es veu, i cap indici que ens permeti intuir qui era Zendenberg, i molt menys quina relació tenia amb Andorra. 
Però continuem. La cosa es posa immediatament després prometedora: “I ara anem al tema”, diu Zvi. “Espero que estiguis content del teu treball al kibbutz i del curs que vas fer a Haifa. Si no m’equivoco, era la primera vegada que hi anaves. Quan acabes la feina? Em sembla que has agafat la responsabilitat de ser monitor de joventut. Si no pots venir a Tel Aviv, espero que puguis venir a veure’m en algun moment”.

I aquest és el gran “tema”? Doncs sí. La carta continua així com de passada amb referències a un amic comú, un tal Haim Shapiro, que es veu que s’està en un altre kibbutz, el de Yavne. Zvi diu que tampoc l’ha pogut visitar i li adverteix que a partir del 17 de juliol li escrigui (a Shapiro) a la seva adreça, al carrer Rehov Olimped de Tel Aviv. El final inclou una xafarderia íntima: “La meva germana ha volgut venir a Tel Aviv amb el seu nòvio. Espero que en la propera carta et pugui dir que s’ha compromès, però et demano que no diguis res a ningú”. I ara sí que això és tot. 

Diu Sampons que la reglamentària recerca a Google no ha aportat cap pista i que els dos intents de contactar per correu electrònic el remitent –Solomon Sandberg, a qui suposa fill o familiar d’Abraham– han resultat infructuosos. És un pelet decebedor, admet, i l’únic que n’ha acabat concloent és que el bon Abraham, nascut el 7 de febrer del 1926, residia el 1944 a Palestina, que probablement va acabar els seus dies a Nova York i que el seu fill (?) Solomon creia que Andorra havia tingut algun paper en la seva vida i en aquella època.

Quin? Aquest és l’enigma Zendenberg. I Sampons té l’esperança que un dia el resodrà. Nosaltres, també.