El document judicial, datat del 9 d’octubre de 1347, permet conèixer millor els orígens de la singularitat institucional de les valls i constitueix un testimoni excepcional sobre la formació progressiva del Coprincipat. L’enquesta, feta per la cúria d’Andorra, és un dels documents històrics que permeten entendre com les valls van anar consolidant una realitat política i jurídica diferenciada en un territori pirinenc caracteritzat, durant l’edat mitjana, per una gran fragmentació de poders i jurisdiccions.
El document, original de 1347, no s’ha conservat, però el seu contingut ha arribat fins a l’actualitat gràcies a una successió de còpies i trasllats. La versió coneguda va ser incorporada l’any 1674 al Llibre de Privilegis de les Valls d’Andorra, també conegut com a Los privilegis Confechs en la Vall Dendorra per los Comptes de Barcelona y Reys d’Arago, mitjançant un trasllat autoritzat pel notari de Bellver de Cerdanya Isidre Soler.
Aquest trasllat es va fer a partir d’un pergamí de 1404 que, al seu torn, reproduïa un document anterior autenticat pel senescal i el jutge ordinari major del comtat de Foix. L’original de l’enquesta de 1347 es conservava a l’arxiu del castell de Foix. La seva transcripció i edició modernes van anar a càrrec d’Ignasi J. Baiges i Mariona Fages en el Diplomatari de la Vall d’Andorra del segle xiv. També es conserva un altre pergamí relacionat amb aquest document a l’Arxiu Capitular d’Urgell, dins el fons d’Andorra, datat de 1626.
L’enquesta es va fer 69 anys després de la signatura del primer pariatge, l’any 1278, i 58 anys després del segon, signat el 1288. Aquells pactes entre el comte de Foix i el bisbe d’Urgell van establir el règim de cosenyoria sobre les valls d’Andorra i van crear una fórmula política singular que diferenciava el territori dels dominis veïns. Aquesta fórmula havia establert un sistema de poder compartit entre dos senyors, la qual va permetre preservar un equilibri entre jurisdiccions, tot configurant unes estructures polítiques pròpies. Els testimonis interrogats durant l’enquesta de 1347 responen diverses qüestions relacionades amb aquesta organització territorial i jurídica.
Un dels aspectes més destacats del document és que els enquestats responen preguntes sobre qui governava les valls i sobre el funcionament de la cosenyoria a partir dels seus propis records o del que havien sentit explicar sobre el període posterior als pariatges. Les seves declaracions constitueixen, per tant, un testimoni directe de la manera com la població percebia i recordava l’organització política del territori.
En aquest sentit, destaquem les paraules de Guillem Capella d’Andorra, que, preguntat sobre com coneixia els fets que relatava, va declarar que durant més de trenta-cinc anys havia tingut memòria, havia vist i havia sentit que el senyor comte de Foix i el senyor bisbe d’Urgell governaven conjuntament tota la vall d’Andorra. Aquest testimoni és especialment significatiu perquè evidencia que el règim de cosenyoria era una realitat reconeguda i present en la memòria col·lectiva de les valls.
Les declaracions recollides en l’enquesta posen de manifest que, ja al segle XIV, Andorra era percebuda com un espai diferenciat dels territoris que l’envoltaven. Aquesta diferenciació, basada en la particularitat del seu règim polític i jurídic, és un dels elements que permeten comprendre l’evolució posterior del país i la consolidació de la seva identitat institucional.
L’enquesta judicial de 1347 és, en aquest sentit, una peça documental de gran valor per entendre aquest procés, ja que permet aproximar-se a la realitat institucional que va donar forma a les valls. Les respostes dels testimonis ofereixen una mirada directa sobre la manera com la societat de l’època entenia la singularitat del seu territori i la seva diferenciació respecte dels dominis veïns.
A través de documents com aquest es pot reconstruir el llarg procés que va portar Andorra a consolidar-se com una realitat política excepcional als Pirineus. La candidatura Els testimonis materials de la construcció de l’Estat dels Pirineus: el Coprincipat d’Andorra reivindica precisament aquest llegat i la seva dimensió universal: la capacitat d’una comunitat de muntanya per construir, mantenir i transmetre, al llarg dels segles, unes institucions i unes formes d’organització pròpies.
