Fer de la necessitat virtut és el que ha fet l’equip de l’Escola de Teatrem, capitanejat per Joel Pla, i després de reclamar –no inútilment, confiem-hi– un equipament d’arts escèniques per a la ciutat, i en espera que es materialitzi, es van posar mans a l’obra per tenir-ne una de pròpia. Ni que sigui de petites dimensions, amb capacitat per a uns quaranta espectadors com a màxim i espectacles de format reduït. Han fet una inversió de deu mil euros (fons de l’escola i una subvenció del programa European Soidarity Corps) i l’han batejat L’Única, perquè de moment és això, “la primera i de moment única sala d’arts escèniques” correctament equipada, defensen. Amb permís de la Immaculada i Sant Domènech, que són d’agrair però pateixen de certes deficiències. La presentaven ahir públicament i avui l’estrenen, amb producció pròpia, oportunament titulada Despesa. No es tracta de recalcar la que han fet ells, sinó que parla del malbaratament  d’un bé immaterial: el que fem del nostre temps. 

Despesa servirà com a model de funcionament de L’Única: es faran tres funcions, avui a les vuit del vespre, demà a les sis i diumenge a les 12 del migdia, amb una segona tongada al febrer. Perquè hi ha poques localitats en cada sessió i perquè ja que cada producció és un esforç, millor rendibilitzar-lo i no gastar tota la pólvora en una sola nit. Preus populars, prometen, i venda d’entrades en línia. 

Cosir una programació
També hi haurà un grapat de funcions d’Assedegades, el muntatge que oferiran al febrer. Si el primer està protagonitzat pel grup d’adults, aquest segon és fruit del treball dels més joves, i d’això, de com els adolescents s’enfronten “amb la lletjor” del món adult, explica Danae Playan, anirà la cosa. 
A partir d’aquí, l’objectiu és anar cosint una programació estable, integrada no sols pels muntatges aixecats per l’escola, sinó per altres grups de la ciutat (i voltants). L’Única serà no sols sala de representació, també espai d’assaig i creació, puntualitzava Pla. “L’objectiu és programar teatre regularment a la ciutat”, que qualsevol alturgellenc es pugui dir aquest vespre vaig al teatre sense que sigui un esdeveniment molt esporàdic, recalcava, “normalitzar el teatre” a la Seu. Només amb la producció pròpia de la sala, destacava Pla, ja hi ha vint dates amb representacions programades. Incloent-hi el Teatre al Parc, que tindrà una nova edició, com el seu nom indica, a l’aire lliure. 

La inversió l’han pogut assumir, explicava Pla, gràcies al creixement “exponencial” d’alumnes: van començar el 2017 amb dotze i enguany estan al voltant dels 150, amb grups a Coll de Nargó, Tuixent, Ger i Oliana. “Així que és una sala que l’ha fet el poble”. 

Per muntar la sala, uns mitjans tècnics humils però suficients: il·luminació Led, per seguretat i per assumir la despesa energètica, més barres i cortines que permeten configurar espais escènics diferents. Les cadires, per cert, de moment són préstec de l’Ajuntament de la Seu. 

Exemples
L’exemple de la iniciativa el van trobar en La Inestable Ceretana, La Lira de Tremp o l’espai habilitat pel grup de teatre de Bellver. Excepcionals casos d’espai d’arts escèniques a tot el Pirineu, on hi ha una inexplicable mancança en aquest àmbit, no es cansen de denunciar. La diferència amb aquests és que són espais públics i L’Única, d’iniciativa totalment privada. Hi haurà sinergies amb el futur teatre-auditori municipal? Això esperen, hi confien. De moment, però, cap polític ni tècnic municipal no s’hi ha atansat, tot i que estan cordialment convidats a les pròximes funcions. “Ens hem de trobar”, puntualitzava Pla, i quan per fi s’edifiqui el promès espai públic, evidentment que la previsió és que existeixin sinergies, col·laboracions. 

Raquel Torrent i Núria Llobet, part de l’equip de l’Escola, recalcaven que, de moment, la iniciativa garanteix que els artistes del territori tinguin cabuda, un lloc on crear i exhibir les seves propostes “d’una manera digna”. El repte, que tot plegat sigui financerament sostenible, naturalment. De moment, s’han cruspit els estalvis. 

Els intercanvis amb l’escena andorrana, al punt de mira
En marxa té ja els contactes Pla, molt vinculat amb escena, autors i sector audiovisual andorrà (no oblidem l’Andy televisiu), amb l’Escena Nacional d’Andorra (ENA) per perfilar els intercanvis, especialment amb la Jocand, la jove companyia engegada fa un parell d’exercicis. El teatre andorrà tindria un escenari més on desplegar-se i les produccions alturgellenques podrien accedir a espais com Les Fontetes, de similars dimensions.