Mig miler de visitants desfilen cada curs per la sala canillenca, inaugurada el 2021.

De la millor manera possible: amb una exposició. Així és com l’Espai Galobardes que el Comú de Canillo va estrenar el desembre del 2021 a l’edifici del telecabina homenatjarà ben aviat el pintor escaldenc, traspassat dissabte als 93 anys i de qui ahir es va celebrar el funeral a la parroquial de Sant Pere Màrtir. Ho confirmava ahir mateix el responsable de l’Espai, Francesc Oriol, i recordava amb emoció l’última visita que hi va girar l’artista, deu fer cosa d’un mes: “Estava molt content de tenir aquest espai. Ell mateix va triar l’obra de la que serà la pròxima exposició, i la llàstima és que ja no la podrà veure”. De fet, estava programada i preparada, en espera de confirmar la data. Així Oriol confia a inaugurar-la en qüestió de setmanes, “tan aviat com els fills hagin assimilat la pèrdua, però per a ells i per a tots serà una estupenda manera de recordar-lo”.

Serà a més una exposició singularíssima, perquè no hi veurem el Galobardes canònic, l’artista que s’ha fet un nom a la història de l’art andorrà i català com el pintor de la neu, sinó amb l’obra a canya i tinta xinesa, tècnica mil·lenària que va descobrir als anys 50 a Barcelona, abans i tot d’instal·lar-se a Escaldes, i que des d’aleshores va cultivar en secret. Un primer tastet el vam veure el 2013 a la Fàbrica Reig amb Canya i pedra, la sèrie en què retratava la seixantena d’esglésies romàniques del país. La que veurem ben aviat a l’Espai Galobardes és absolutament inèdita i constitueix una ampliació temàtica i geogràfica de la de la Fàbrica Reig, perquè no es limita als temples romànics nostrats. El que no hi veurem serà neu, l’únic hàndicap d’una tècnica que només permet una paleta de blancs i negres, i tota la gamma de grisos, és clar.

La nova sèrie substituirà Canillo: els ulls del paisatge andorrà, mig centenar de teles, totes a l’espàtula reglamentària que constitueix el segell Galobardes i que s’ha exposat a l’Espai des del primer dia. Amb èxit notable, diu Oriol, perquè al mig miler de visitants anuals que des d’aleshores han desfilat per la sala cal afegir els que agafen el forfet conjunt amb el veí Museu de la Moto i els participants en les activitats paral·leles, tallers i exposicions temporals, l’última, consagrada al pintor metarealista Javier Medina, i l’anterior, Mama, jo no vull guerra, amb dibuixos de nens polonesos que van viure l’ocupació nazi durant la II Guerra Mundial. En total, miler i mig de persones.