Dos decennis després de l’entrada en vigor de la llei del patrimoni, sí, aquell text que donava dos anys, dos, per protegir tots els monuments que fossin declarats Béns d’Interès Cultural –una setantena, per concretar– avui per fi es publica l’entorn de protecció de Casa de la Vall i de l’arxiprestal de Sant Esteve. Han hagut de passar vint anys, vint, i la pregunta òbvia és si aquest entorn arriba a temps, perquè només cal que alcin avui la vista si passegen per Prat de la Creu i busquin la silueta de Casa de la Vall. No la trobaran, perquè queda oculta rere la baluerna del nou Consell General i la plaça adjacent. D’acord: el projecte és anterior a la Llei del patrimoni, i el complex es va aixecar entre el 2004 i el 2011, però convindran que resulta pelet paradoxal que vint anys després, vint, vingui el Govern a dir què es pot fer i com als voltants de Casa de la Vall. Per dir-ho clarament: ara s’exigirà als particulars el que ni el Govern ni el Consell General van saber (o voler) fer dos decennis enrere, quan van liquidar expeditivament i per la via dels fets la perspectiva més icònica del monument. Tant, que li havia donat el nom: Casa de la Vall. Avui és més aviat una vall sense casa. Posin-se a buscar-la.

El que no van saber (o voler) fer i que quan entri en vigor l’entorn de protecció hauran de complir els particulars és respectar les “visuals”, les perspectives que garanteixen la “correcta contemplació del monument”, per dir-ho amb  la terminologia dels tècnics  de Patrimoni –Max Vela i Lídia Torres– que van presentar ahir el text juntament amb la ministra, Mònica Bonell. S’imposava una pregunta: amb el text que avui es publica, hauria sigut possible aixecar el nou Consell General, amb la plaça que tapa Casa de la Vall? Vela se’n va sortir de forma diplomàtica: “La normativa s’ha redactat amb els elements que tenim avui, no ens podem retrotraure al que teníem fa mig segle [en realitat, fa vint anys]. Però és evident que el nou Consell altera la relació amb Casa de la Vall”. No sé si queda prou clar, però el cert és que al legislador li ha anat estupendament que la Llei del patrimoni que ell mateix va aprovar hagi trigat vint anys, vint, a concretar-se en el cas concret de Casa de la Vall.

Dit això, l’entorn de protecció que es publica avui –els propietaris afectats tenen un mes de termini per presentar al·legacions– distingeix com és reglamentari dues zones: la 1, o d’acompanyament, la més pròxima al monument i on els criteris que dicta el text són d’obligat compliment, i la 2 o preventiva, en què les indicacions de l’entorn de protecció són suggeriments al Comú, que és qui les ha d’incorporar a l’ordenament urbanístic a través del POUP. És clar que, insisteix Bonell, el text l’han consensuat totes dues administracions. Amb la particularitat, en aquest cas, no només que es tracta d’un entorn doble –perquè afecta dos monuments– sinó que el text distingeix 43 edificis “d’interès”, dinou dels quals es considera que “pertorben” la correcta contemplació del monument, ja sigui Sant Esteve o ja sigui Casa de la Vall. Els motius perquè un edifici entri dintre de la categoria de “pertorbador” són les parets mitgeres (4) o l’altura (els altres quinze). I en aquest segon cas vol dir que superen l’altura  mitjana del centre històric, que s’ha establert en planta baixa i tres pisos.

Tot això tindrà conseqüències pràctiques en el cas d’obres majors en una d’aquestes finques: en el cas de les incloses a la zona 1, mirin el mapa adjunt, sàpiguen que no podran aixecar-los per sobre de la planta 3. En el cas dels de la zona 2, dependrà de la diligència (i la disposició) del Comú a transposar aquestes recomanacions a la normativa comunal. Hi haurà excepcions, atenció, amb els edificis que confrontin amb Príncep Benlloch. I per acabar, tots els propietaris afectats, tant els de la zona 1 com els de la zona 2, rebran a partir d’avui una carta del Comú amb els detalls del que comportarà el nou entorn.

En qualsevol cas, el de Casa de la Vall i Sant Esteve serà tot just el setzè que entra en vigor –si finalment hi entra, és clar, quan acabi el període d’al·legacions– des del 2004, i el segon d’aquesta legislatura, després del de Sant Serni de Nagol. La prioritat és ara protegir els monuments de la candidatura de la Unesco, així que el següent serà el de Sant Miquel d’Engolasters, previst per a finals d’any, i el de Sant Joan de Caselles, ja de cara al 2025.

Recordin que el serial dels entorns es remunta a la reformeta de la Llei del patrimoni del 2014, que a instàncies dels comuns –taronja, per cert– va retallar de 100 a 20 metres el perímetre cautelar i va frenar en sec la tramitació dels entorns per adaptar-los al nou text. L’exministra Sílvia Riva va començar a redactar una nova llei que ha heretat Bonell i que abans d’entrar al Consell vol consensuar amb els comuns. Està previst que els n’exposi les línies mestres en la pròxima reunió de cònsols, però Bonell assegura que sigui com sigui no es repetirà el nyap del 2014 i que la nova llei no aturarà els entorns en curs. Però això ja ho veurem.