Teníem a la llista d'il·lustres aviadors aliats que durant la II Guerra Mundial van evadir-se dels nazis per les nostres muntanyes un as com Tony Gaze –12,5 victòries al sarró inclòs un Me 262, el primer avió a reacció de la història–; els matemàtics Marian Rejewski i Henryk Zygalski, decisius per desencriptar la màquina Enigma; Supersonic Yeager, el primer home a superar la barrera del so –ell va fugir pel Pallars, però no ens hem pogut resistir a incloure'l a la llista–: el britànic Cyrill Penna, que es va salvar pels pèls de les sevícies del doctor Coco, que li volia tallar el peu perquè sí, i l'enigmàtic sergent Peacok, de qui només sabem que va morir entre nosaltres i que no reposa al cementiri de Soldeu. Per no parlar de la tràgica peripècia d'Owens, Plaskett i Bailey, morts l'octubre del 1943 de fred al pla de l'Estany. 

Ens hi faltava l'evasió maratoniana, perquè no mereix adjectiu menor la proesa del tinent William H. Aston, que va caure en mans alemanyes poc després de la desfeta de Dunquerque, el juny del 1940, i que no va tornar a Anglaterra fins a l'octubre del 1942. Dos anys d'evasió, que arrenquen en escapar-se de l'hospital militar de París on li acaben d'amputar mitja cama i després de recórrer mitja França i en ziga-zaga: de París a Orleans, Tours, Poitiers i Angulema; d'Angulema a Llemotges, Clermont Ferand i Lió, i de Lió a Avinyó,  Montpeller, Carcassona i l'Hospitalet-près-l'Andorre, l'última etapa abans d'entrar a Andorra. Coix i amb una pota de pal!

Ho explica sense manies i amb pèls i senyals a Nor Iron Bars a Cage, poètic títol que manlleva un vers de Richard Lovelace i que té el mèrit que va publicar el 1946, amb els records encara fresquíssims. El 1974 el va reeditar amb títol més prosaic, The Long escape: the adventures of three British prisoners of war, no sé si hi perceben el regustet Kipling. Perquè no se'n va sortir sol, sinó amb altres dos col·legues, el capità George F. Collie, (a) Geof, i un tercer, a qui anomena més modestament Flack. Tots tres es planten a l'Hospitalet –"It consists of a few cottages and a small hotel"– el març del 1942 gràcies a les gestions d'un alt oficial de la gendarmeria de Tolosa, i aquí contacten amb un tal monsiuer Mouchard "who knew that part of France, and above all the Franco-Andorran border, as intimately as the palm of his hand".

És aquest Mouchard qui els ajuda a entrar a Andorra eludint la duana del Pas de la Casa, amb detall inclòs: a Aston li facilita un cavall que va venir expressament de l'Hospitalet per moure's per la muntanya. "This miniature pseudo-Republic in the Pyrénées", diu amb cert aire de suficiència, "so mountanainous and desolate that is incapable of supporting its small population of between 5.000 and 6.000, is under joint suzerainty of France and Spain". Espeteguen a Soldeu, amb tota probabilitat a l'hotel Calbó, "and we were given two most comfotable rooms, which to our great surprise were not only lighted by electricity but boasted hot and clod water. It was quite extraordinary to find such amenities in the middle of the wild an desolate Andorra".

De Soldeu a una borda d'Escaldes gràcies a "two Andorrans, of Spanish extraction, who made frequnets trips into Spain on business, usually to Barcelona: they were the heads of a gang of smugglers engaged in the not inconsiderable traffic of tobacco and other dutiable articles". Són aquests dos smugglers els que els fan marxar per la muntanya probablement per la banda del Pic Negre, amb Aston a lloms ara d'un ruc: considerats ho eren, aquests passadors. Els recullen a l'altra banda de la frontera dos vehicles, i d'aquí cap al consolat britànic de Barcelona, un autèntic palau en el record d'Aston, on els tracten com a reis. No així a la següent etapa, ara ja a Madrid, i aquí els seus camins se separen després de dos anys d'evasió: "Flack and I were taken to the station and after n all night journey in one of the filthiest trains imaginable, arrived at Gibraltar at noon next day". A Geof l'empaqueten cap a casa a bord d'un bombarder Whitley. A ells dos encara els queda una última aventura: els embarquen a bord del Furious, que tornava del comboi que a l'agost d'aquell 1942 havia salvat Malta, "in company with the Nelson and the Argus, carrying the survivrs of the Eagle".

I aquí els perdem la pista. Si en volen més, sàpiguen que el mateix Aston ens diu que en el temps mort, mentre esperava la repatriació a Madrid, va tenir temps d'ordenar les notes per a Hitler Divided France, on recull a quatre mans amb Geof "our experiences in France".