No ens cansem de dir que vivim una edat d’or de les lletres andorranes, i ens oblidem que el nostre audiovisual potser no té la cara daurada, però  com a mínim, de plata, segur que sí. Ahir parlàvem de Ro Pueblo, el nou curt que Hèctor Romance ja té al forn i que en breu emprendrà el periple festivaler. I avui confirmem una altra estupenda notícia: sabíem que el primer llargmetratge de Contraban, 11, havia aconseguit la proesa de colar-se a la secció oficial de Sitges, meca mundial del cinema de gènere. I avui confirmem la data d’estrena. Serà el 12 d’octubre i per partida doble: matinal a la sala Tramuntana (8.15 hores i, contra el que pugui semblar, ja s’han esgotat les 304 localitats) i sobretaula a l’auditori Melià, el rovell de l’ou del festival: 16.15 hores. No s’hi molestin, perquè també s’han esgotat les 1.400 butaques. L’estrena comercial es farà esperar una mica més, però no gaire: el 6 de novembre als cinemes Illa. Un periple prometedor per a 11, que no és pròpiament la primera producció andorrana que competeix a Sitges –aquest mèrit és per a l’encampadà Àlvaro Rodríguez, que s’hi va plantar amb els curts Wolves (2016), Le Blizzard (2018) i Under the Ice (2021)–, però sí el primer llargmetratge a la secció oficial. Que no està gens malament: ens estem acostumant a desfilar per Sitges. Fa un decenni no ho hauríem ni somiat. 11 es va rodar al febrer i al març entre l’Ametlla del Vallès i Andorra (el refugi de Peguera, la Rabassa i el pont tibetà), amb direcció de les catalanes Clàudia i Paula Serra, que debuten en el llargmetratge, amb un pressupost de tres milions d’euros i coproducció de Contraban, la catalana Mr. Miyagi i l’argentina Aramos. Parteix d’un guió escrit a sis mans per Pau Pujol, Andrea Martínez i Clara Esteban i és un thriller amb deriva terrorífica –si no, no s’hauria colat a Sitges– que gira al voltant d’un grup d’escoltes catalans, vuit nens i els dos monitors, que passa el cap de setmana en un refugi –la Peguera– i que es veu atrapat i aïllat per una tempesta extrema. Quan passen revista per comprovar que hi són tots, resulta que sí, que hi són tots... i un més. En algun moment se’ls ha colat un novè passatger, Leo, que no trigarà a generar la discòrdia i que obligarà Àlex, la monitora (Mia Sala-Patau), a erigir-se en àngel protector dels nens que té sota la seva custòdia. Per a Contraban, ja s’ha dit, 11 suposa el salt al llargmetratge: venien del curt –La Dama Blanca, recordin, amb David Haro a la direcció– i aquí s’han centrat en la faceta de productors, amb Pau Riera i el mateix Haro. El projecte es va endur els 125.000 euros de l’ajut a la producció del 2025, i la presència andorrana es completa amb Judith Puig (art), Joan Ferrándiz (videoassist), Inés del Busto (ajudant de maquillatge) i Maria Solsona (ajudant de direcció a la unitat local). A més, la banda sonora la firma Jordi Barceló.Tot i que es tracta d’una coproducció en què la participació local és minoritària –un 10% del pressupost, un 20% del metratge i part de l’equip tècnic–, l’estrena a Sitges és especialment oportuna perquè demostra que Film Andorra, la plataforma que precisament avui ha engegat el Govern per captar produccions internacionals, aprofitar els nostres paratges naturals com a plató i generar oportunitats per als professionals locals, té una base sòlida i que existeix una protoindústria capaç d’involucrar-se en projectes amb prou envergadura i ambició com per competir a Sitges.

El millor de tot és que 11 no està sol: només aquest curs l’acompanyen el curt Ro Pueblo i, en breu, confirmarem l’estrena d’Els de Sau, el biopic amb què Elisabet Terri debuta en el llargmetratge. Tot això, abans dels 900.000 euros que el Govern hi destinarà entre el que queda d’any i el curs que ve. Ho dèiem: una edat de plata que cal explotar.