Joan Amades recull al Costumari Català que a la riba del llac d’Engolasters les bruixes hi celebraven sàbats (reunions nocturnes de bruixes i bruixots per celebrar una festa en homenatge al diable): “Les bruixes dansaven despullades movent-se sorollosament. Formaven tres cercles concèntrics i, entre cada ball, els cercles es trobaven i l’última que ballava en colpejava enèrgicament una altra.”

Els fets sobre la bruixeria a Andorra són a bastament coneguts, com quan la Inquisició va executar moltes dones acusades de fetilleres. Però hi ha històries que han transcendit els temps. L’editorial francesa Pimientos ha editat en francès Sorcières et sorciers dans les Pyrénées (“Bruixes i bruixots als Pirineus), de Juan Patlapin, que recull relats i llegendes del Pirineu català, el basc, el francès (Arièja, Alts Pirineus i Bearn) i l’andorrà.
L’autor inclou en el llibre una narració sobre una dona de somni que va conèixer un home de Canillo. El relat explica que un veí canillenc tornava al vespre cap a casa des d’Encamp i, a l’encreuament amb el santuari de Meritxell, va veure una dona immòbil en un prat, sota la llum de la lluna. Quan l’anava a saludar va veure que la dona anava nua de cintura cap amunt i que la resta del cos l’hi cobria una llarga faldilla morada.
La misteriosa dona va començar a aproximar-se cap a ell, com si els peus no li toquessin a terra, amb la seva cabellera negra al vent. L’home de Canillo va voler allunyar-se’n però cada vegada que feia un pas ella l’hi impedia. Finalment, la dona resplendent el va abraçar i ell va deixar de tenir por.
Aleshores, l’home es va deixar portar per la passió i la va començar a besar fins que el terra es va obrir als seus peus i va començar a caure cap a l’abisme, encara en braços de la dona. L’home udolava de pànic i ella reia escandalosament, fins que ell va cridar. “Nostra Senyora de Meritxell, tingueu pietat d’aquest miserable pecador!” En aquell moment, l’home es va despertar al seu llit.
Després d’explicar-li el malson a la seva dona, ella li va dir que ho havia somniat perquè havia sopat massa. L’home de Canillo es pensava que tenia raó, que tot havia estat un terrible malson, però en despertar-se l’endemà va veure que tenia a la mà un pedaç de la faldilla de la dona misteriosa...
El malaurat de Canillo ja no va poder dormir mai més.