El jaciment de la Roureda de la Margineda ha sigut amb tota seguretat la gran aventura arqueològica d’aquest mil·lenni, a l’espera del que puguin deparar les tres campanyes previstes a la farga del Madriu. O farga d’Andorra, per parlar amb propietat. Les excavacions a la Margineda van arrencar al 2007 i van concloure al 2016, nou campanyes després, amb l’exhumació de  restes datades entre l’edat del bronze, posem que cap a 2200 abans de Crist, i la segona meitat del segle XIV, quan acaba abruptament l’ocupació humana al jaciment. Tot això, per iniciativa de la propietat, Molines Patrimonis. 

De seguida es va veure que ens trobàvem davant d’un jaciment excepcional, i per això mateix el 2012 la propietat va firmar amb el ministeri de Cultura i el Comú de la capital un conveni de col·laboració que va cristal·litzar en les visites guiades que s’hi poden practicar, amb reserva prèvia des del 2013 i des de fa dos estius dintre de l’itinerari pel nucli antic de Santa Coloma que ofereix el Comú. Els estius del 2017 i el 2018, segur que ho recorden, la Margineda va acollir Andosinoi, el primer festival de recreació històrica que tenia lloc entre nosaltres. I fins i tot va servir en dues edicions com a fastuós escenari del Femap.

Però a poc a poc va anar perdent impuls, la pandèmia no va ajudar gens i semblava que el jaciment havia quedat gairebé en suspens. Per això mateix les tres parts implicades estan revisant des de fa mesos el text del conveni. Es tracta, diuen des de la propietat, “que tant el Comú com el Govern, que sempre  hi han estat molt implicats, passin ara a capitanejar el projecte, tasca que fins ara ha recaigut en Molines Patrimonis. Serà a partir de l’actualització d’aquest conveni que es podrà tornar a parlar del pla director, de futures excavacions i del cobriment del jaciment. El que no volem és prendre decisions tan importants sense anar de la mà de les administracions”.

La mare dels ous és el pla director, com admet la cap de Museus i monuments del ministeri, Rut Casabella. És aquest pla el que ha d’establir els criteris generals de conservació, consolidació i difusió del jaciment. Fins ara no s’ha fet –i consti que se’n parla pràcticament des del primer dia, i com a mínim al 2016 ja s’insistia en la urgència d’aquest text– i sembla que ha arribat el moment de posar fil a l’agulla, d’activar i dinamitzar el jaciment aprofitant que forma part d’Els testimonis materials de la construcció de l’estat dels Pirineus, la candidatura a patrimoni de la humanitat que inclou una dotzena de monuments nacionals, així com la catedral de Santa Maria, a la Seu, i el castell de Foix.

El pla director és la clau de volta del jaciment, el que ha de decidir si cal engegar noves campanyes d’excavació, la no menys important feina de divulgació –recordin les dues interpretacions confrontades que existeixen sobre l’última fase del jaciment: una que hi veu les restes del desaparegut castell de Sant Vicenç, l’altra, que ens trobem davant d’un humil veïnat medieval– i sobretot, com s’ha de protegir: fa sis anys ja s’advertia de la necessitat de cobrir la zona excavada per protegir-la de les inclemències meteorològiques, que a poc a poc van esmicolant l’argamassa d’argila amb què s’unien les pedres amb què es van aixecar les estructures. S’hi van registrar despreniments i va caldre restaurar els murs més afectats. Ja llavors es va advertir que era “urgent i necessari” instal·larhi una vela o coberta.

Dos anys després la propietat insistia que era prioritari i fins i tot es va convocar un concurs d’idees. Tot plegat va quedar al calaix de les bones intencions. Fins ara, que sembla que la Margineda té gràcies a la Unesco una segona oportunitat. A veure si no torna a quedar en una declaració de bones intencions.