La situació d’interinitat que viu l’Institut de Música de la capital des que el gener de l’any passat va dimitir la cap d’estudis i dotze dels setze professors fixos van demanar a la cònsol un cop de timó té els dies comptats. O millor, dit, les setmanes. Com a mínim, això és el que augura Conxita Marsol. Segons la cònsol, immediatament després de Setmana Santa es reunirà amb la persona que a partir del curs que ve assumirà la direcció de l’Institut. Cobrirà la plaça de “coordinador” prevista al reglament de règim intern aprovat el setembre passat, i en l’organigrama figurarà immediatament per sobre de l’actual cap de servei i reportarà directament amb la cònsol.
Es tracta d’un professional en exercici en un conservatori espanyol “important” i que reuneix un perfil doble de gestor i músic amb una carrera al darrere, “que era el que ens interessava i que costa molt de trobar”. De fet, abans d’arribar en aquest tercer candidat, que Marsol té coll avall, tot i que no està lligat, es va negociar amb altres dos candidats que es van acabar descartant.
La cònsol vol aprofitar la incorporació del nou director, que no es materialitzarà fins al setembre, coincidint amb el nou curs, per refundar l’Institut de Música: orgànicament avui és un departament més del Comú, que depèn del cap de l’àrea de Cultura. Marsol vol dotar-lo d’una certa independència orgànica i funcional, però la forma concreta que adoptarà encarà està per definir. El que està clar, diu, és que el director –es digui així o no– serà un càrrec de confiança i no un funcionari, “de manera que quan entri un nou equip comunal, que tindrà les seves idees obre la gestió de l’Institut, no tingui les mans lligades i pugui decidir la continuïtat o no del model”.
Marsol vol que aquest canvi estructural coincideixi amb la titulació oficial que a partir del curs que ve expedirà l’Institut de Música, una vegada el Govern l’hagi reconegut com a “centre oficial de formació musical bàsica”, segons la terminologia del reglament d’ordenament dels estudis oficials de música aprovat al juliol. Es tracta. Aquest reglament habilitarà l’Institut, una vegada reconegut com a escola oficial, a emetre els títols elemental i mitjà per als alumnes que vulguin cursar estudis superiors.
Una altra cosa és que aquests títols, en realitat, no els obriran automàticament les portes dels conservatoris estrangers. En primer lloc, perquè el Govern n’haurà de gestionar l’homologació internacional. Però sobretot, perquè és pràctica habitual dels conservatoris dels països del nostre entorn exigir als futurs alumnes una prova de nivell, independentment que aportin o no un títol oficial.
Però tot això serà si es compleixen les previsions de Marsol al curs que ve. L’altra qüestió pendent a l’Institut és la situació del cap del servei, qüestionat ara fa un any per bona part del claustre. El departament de Recursos humans del Comú va fer desfilar els professors per intentar treure’n l’aigua clara, i segons Marsol és qüestió de dies que rebi l’informe que determinarà si s’obre expedient o s’arxiva definitivament el cas.
