“El pare sempre ens ho deia: com m’agradaria que una obra meva ingressés a la col·lecció Carmen Thyssen”. Ho recordava divendres la filla del pintor, Rosa, a l’Espai que du el nom de Francesc Galobardes (Ridaura, Girona, 1930–Escaldes, 2024) a l’edifici del telecabina de Canillo. I qui ho havia de dir: aquell vell somni ja és una realitat: va ser precisament divendres que els fills del pintor, Rosa i Joan, van formalitzar oficialment la donació d’un dels seus paistages, Sispony (oli sobre, tela, 92 per 65 centímetres, 1982) que des d’ara mateix forma part de la col·lecció de la baronessa. La llàstima, diu Rosa, “és que ell no ho ha pogut veure, però n’estaria indubtablement molt conctent”.

I no n’hi ha per a menys. Lacol·lecció particular de la baronessa està especialitzada en l’art català dels segles XIX i XX, amb noms de primeríssima fila de l’art europeu del seu temps: des de Fortuny a Casas, de Rusiñol a Mir, de Graner i Torres García a Mir i Togores. I és entre aquesta nòmina on ja figira de ple dret el nstre Galobardes. El primer pintor andorrà, per cert, a ingressar a l’Olimp de la col·lecció Thyssen.

La pregunta era òbvia? Quan i on es podrà contemplar Sispony? I la resposta la té naturalment el conservador general de la col·lecció Guillermo Cervera: serà al nou museu  que la baronessa obrirà el 2027 a l’antic cine Comèdia de Barcelona, a quatre mans amb el grup onversor Stoneweg  amb el suport de l’ajuntament. Aquest serà previsiblement el destí de la col·lecció de pintura catalana, part de la qual s’exposa avui en concepte de dipòsit al MNAC. I el Galobardes, diu Cercera, hitindrà el seu lloc.

Si hem arribat fins aquí, explica Rosa, és perquè seguint la voluntat del pintor, traspassat el gener del 2024, ella i el seu germà van contactar la col·lecció Carmen Thyssen per oferir-los una obra dels fons familiar: “Els vam anar a conèixer a Sant Feliu i els vam oferir quatre obres: dos paisatges nevats, i altres dos sense neu. I tots quatre, d’Andorra. Ja que se’ns obria aquella porta volíem que fos una obra andorrana, a espàtula i de la seva millor època. He d’admetre que ens va sorprendre una mica que l’oli finalment escollit fos Sispony, perquè no és el clàssic paisatge nevat del meu pare”.

I no ho és, efectivament. Però això no vol dir que no hi hagia neu: “Vam escollir aquesta obra per la profunditat, per la composició arquitectònica de l’espai i pel cromatisme. El tractament exquisit de la neu a principis o a finals de l’hivern també delaten que ens trobem davant del pintor de la neu, que és el que va ser per excel·lència Galobardes”. Qui parla és ara Cervera, que va ser qui, juntament amb la baronessa, va tenir l’última paraula: “Galborades és el pintor d’Andorra, un artista consolidat fora de les nostres fronteres. És això el que el fa interessant per a la col·lecció Carmen Thyssen i és per això que vam acceptar l’oferiment amb molta il·lusió. El criteri que seguim a l’hora d’incorporar obres a la col·lecció és que sumin, i Galobardes el compleix amb escreix”.

Ni neu ni espàtula
La cessió va tenir lloc divendres, ho dèiem més amunt, a l’Espai Galobardes de Canillo, que va obrir el desembre del 2021 i on des d’aleshores s’exposa l’obra del pintor. L’última proposta consisteix en mig centenar d’obres de petit format que s’allunyen del Galobrades canònic, el que tenim tots al cap, perquè no hi ha ni neu ni espàtula. Son paisatge a canya i tinta, disciplina dificilíssima que va cultivar durant tota la seva trajectòria i gairebé en secret. Les més antigues entre les que s’exposen a l’Espai daten dels anys 70, i hi descobrim també la seva faceta de viatger, amb paisatges als antípodes dels racons idíl·lics als quals ens tenia acostumats, d’Almería a Punta Cana i Tailàndia, i una no menys exòtca dèria ornitològica: Galobardes també pinta voltors i falcons, trencalossos i si cal alguna papallona.