Fa moltes llunes que Amics dels orgues insisteix, amb tota la raó, que la basílica de Meritxell necessita un orgue de veritat. Moltíssimes. Semblava que el moment no arribaria mai. Sobretot després que el 2023 s’hi instal·lés un succedani –un humil harmònium de la casa Johannes– que serveix per acompanyar la litúrgia però que no és precisament el gran orgue que per significat i rellevància religiosa, històrica i patrimonial li correspon a la basílica.
Doncs sembla que el 50è aniversari del santuari projectar per Ricard Bofill obre una finestra d’oportunitat que tindrà la prova de foc en la programació musical de l’efemèride: dos concerts, els dies 6 i 20 de setembre –i un tercer, el 12, que s’ha hagut de traslladar a Sant Esteve perquè coincideix amb Meritxell, la patrona, a càrrec dels cinc esbarts del país– que tindran un protagonista d’excepció: l’espectacular orgue Wanderer, construït fa un decenni pels orgueners Michelotto e Tamburini, i avui propietat de l’organista italià Paolo Oreni. Un orgue mòbil –errant, com diu el nom– integrat per dotze mòduls que es poden distribuir per separat, amb 851 tubs (el de Sant Esteve en té 2.125), 42 registres (per 31 el de la capital), tres teclats i pedaler (com el de l’arxiprestal).
Atenció: no estem parlant d’un sàmpler, ni d’un insturment electrònic que reprodueix digitalment el so de l’orgue, sinó d’un autèntic instrument de concert, adverteix el director artístic d’Amics dels orgues i del Festival internacional, Ignacio Ribas. I que servirà, a més, com a prova pilot per valorar el so d’un orgue de tubs en un escenari de condicions acústiques tan singulars com és el santuari, i la viablitat d’instal·lar-n’hi un de forma permanent. Perquè el Wanderer s’hi quedarà només fins al 20 de setembre, a temps per protagonitzar els dos concerts que s’han inclòs al cartell del 50à aniversari i la bateria d’activitats paral·leles que s’han programat aprofitant la presència d’hoste tan especial: d’una banda, visites pedagògiques dels alumnes de les escoles andorrana i francesa de Canillo; de l’altre l’acompanyament de les misses dominicals dels dies 6, 12 i 20 de setembre, amb un concert posterior de mitja hora, els dos primers a càrrec del mateix Ribas, i el tercer, d’Eroni.
Més que un orgue
Es tracta, insisteix Ribas, d’explorar i explotar les possibililitats acústiques de Meritxell, des de la convicció, diu, “en les esglésies on s’ha instal·lat un gran orgue com el que pensem que encaixaria al santuari, l’instrument ha exercit de catalitzador de la vida cultural de la localitat. L’orgue és una oportunitat per organitzar activitats, des de concerts a conferències i sessions pedagògiques i va molt més enllà de l’acompanyament dels serveis litúrgics”.
Tants anys de picar pedra sembla que comencen a donar fruit, perquè Ribas ha encomanat el somni d’Amics dels orgues tant al Comú de Canillo com al ministeri de Cultura. El cònsol menor, Marc Casal, insistia en la plena disposició del Comú de col·laborar-hi econòmicament, i el director de Patrimoni, Joan-Marc Joval, a estudiar la viabilitat del projecte que se’ls faci arribar: “Un orgue a Meritxell és necessari, però ha de ser un projecte compartit per veïns i cuitadans. Han d’entendre que la despesa seria important, sí, però que tindria un efecte multiplicador en tots els aspectes”.
La sort és que tenim l’oportunitat de comprovar-ho: l’orguener Blancafort i el Wanderer aterren demà al santuari, l’instrument estarà muntat dijous i diumenge debutarà. A veure.
Una estrena absoluta de Ribas i la banda sonora d’un film de Buster Keaton
Una inciativa tan singular com la d’instal·lar un orgue modular a Meritxell havia de tenir un programa a l’altura. I el tindrà. La primera cita és diumenge amb l’estrena absoluta de El jardí flotant, una obra escrita epxressament per a l’ocasió per Ignacio Ribas –que a més d’organista és compositor– que interpretà ell mateix i el grup Amores, formació de referència en la percussió contemporània espanyoila. Es tracta d’una obra d’una hora de durada que parteix d’una imatge especialment evocadora –la terra vista des de l’espai com un jardí que llisca en l’espai– i que Ribas ha traduït en 24 moviments –un per cada hora del dia– en què se succeeixen, diu, “cants d’ocells, danses, rituals, hortizons, moments de meditació i esclats de joia”. L’altra gran cita a la basílica serà el 20 de setembre amb Paolo Oreni, que improvisarà en viu la banda sonora de Sherlock Holmes, una de les obres mestres de Buster Keaton. Entremig, l’organista titular de Nôtre Dame de París, Vincent Dubois, i l’acordionista Marie Andrée Joergen, amb un programa consagrat a Poulenc, Debussy, Fauré i Piazzola que interpretaran, recordin, a Sant Esteve (21.30 hores). Atenció als horaris de Meritxell, que s’avancen a les 19 hores.
