El festival programarà nou concerts entre maig i desembre i, si el públic respon, un al mes en pròximes edicions.
El Festival internacional d’orgue és un dels nostres miracles culturals, al costat de la Massana Còmic i la Temporada d’Òpera. Un miracle fruit de la perseverança del seu director artístic, Ignacio Ribas, i d’una institució –Amics dels Orgues, personificada en el president, mossèn Ramon Sàrries– que li ha fet costat des del primer dia. I d’això fa 23 anys.
Ara sembla que totes li ponen, però no sempre ha sigut així. Per una vegada s’ha fet justícia i Ribas recull el fruit de tants anys de treballar en solitari i sovint contra els elements. Hi ha hagut dos punts d’inflexió, en aquesta història d’èxit: el primer, el 2018, quan el Comú de la capital s’hi va implicar decididament amb una aportació anual de 10.000 euros. El segon, l’any passat, quan el ministeri de Cultura s’hi va afegir amb un pessic de 15.000 euros més. Aquest és el gruix del pressupost d’una iniciativa que ha trobat per fi l’estabilitat, el coixí que li ha permès fer un pas endavant i aixecar la formidable programació de la 23a edició.
De fet, dir-li’n festival comença a quedar-se una mica curt, perquè en realitat es tractarà d’una temporada amb tots els ets i uts. Hi poden rumiar: pocs cartells del nostre país, busquin entre els més veterans, els més consolidats i els més generosament patrocinats, poden exhibir un múscul de nou propostes anuals. Per no dir cap. Ribas havia intentat en altres ocasions trencar el sostre de vidre del festival, concentrat essencialment a l’agost i el colofó del tradicional concert de Sant Esteve. No se’n va acabar de sortir amb les jornades de tardor, que eren una bona idea per amortitzar el magnífic orgue ibèric de Sant Iscle.
Però per fi ha arribat el moment. Aquesta edició, batejada com li agrada a Ribas amb un lema ben conceptual, Contrastos, arrencarà al maig a la Massana i s’allargarà fins al desembre a la capital. Entre l’un i l’altre, set propostes més, nou en total, una cada mes amb l’excepció d’agost, que en conserva dos, i repartides com és habitual entre els tres orgues del país: el neoclàssic de Sant Esteve, el de cambra de la parroquial escaldenca Sant Pere Màrtir, i l’ibèric de Sant Iscle. El millor de tot, com augurava ahir el mateix Ribas, és que per poc que el públic respongui, la intenció d’Amics dels Orgues és créixer encara una mica més per programar un concert mensual. Mossèn Sarries ho té clar: “Els convenis ens ajuden no només a aixecar la programació, sinó també al manteniment dels orgues, que és costosíssim. Ho agraeix l’instrument i ho agraeix el públic que assisteix als concerts”. I també Ribas: “La millor manera de tenir-los a punt és tocant-lo de forma regular, més enllà dels oficis religiosos”. Ho venia repetint des de feia anys. En endavant serà per fi una realitat.
Més gran, més alt i més fort. Així serà el nou festival. I pel camí només s’hi ha deixat un parell de bugades: les classes magistrals i les audicions que els intèrprets oferien el matí del dia de funció i que enriquien les activitats paral·leles. De moment no serà possible. Però quina bona fila que fa la temporada d’orgue.
Colofó a Sant Esteve per celebrar el 60è aniversari de l’ampliació
La 23a edició del festival arrencarà el 14 de maig a Sant Iscle, i coincidint amb Andoflora, amb un concert protagonitzat pels professors de l’Institut de Música: David Sanz, Efrem Roca, Ester Sánchez, Unai Gutiérrez, David Urrutia i el mateix Ribas. Atenció al programa, amb obres de Boccherini i Mozart i també d’autors estrictament contemporanis com ara Bela Kovacs, Eugene Bozza, Toru Tamemitsu i David Salleras. L’últim, Aaron Ribas, que ha sigut organista titular de Sant Iscle i de Sant Pere Màrtir, avui a la madrilenya de Santa Rita. Serà el 30 de desembre i per celebrar el 60è aniversari de la consagració de les obres d’ampliació de Sant Esteve. Ho farà amb obres de Bach, Langlais, Litaize i Idenstam. Entremig, atenció, Daniel Oyarzábal, organista principal de l’Orquesta Nacional de España i de la catedral de Getafe, que repassarà un repertori de grans obres simfòniques (Holst, Saint-Saens, Mussorgski, Prokófiev, Rossini, Grieg, Rimski-Korsakov) adaptades a l’orgue. Serà el 8 d’octubre, de nou a Sant Esteve. Per l’arxiprestal de la capital també desfilaran l’alemany Gereon Krahforst i el guanyador absolut de l’última edició del Sax Fest, el georgià Giorgi Dzhishkariani (9 de juliol), així com la sud-coreana Ka Young Lee, amb obres d’Ahrens, Seong Hee Moon, Littaize, Woll, Eben i Hindemith (9 de juliol), i el sud-africà Herman Jordaan, amb Demessieux, Franck, Blake, Volans, Kloppers i Duruflé (12 de novembre). La nota més exòtica la posaran probablement Josep Maria Escalona i Jordi Figaró, duet català que combina l’orgue amb la tenora i el flabiol i que fusionarà obres d’algunes de les patums de l’orgue de tots els temps (Bach, Buxtehude, Cabanillas) amb sardanes de Toldrà, Jordi Leon, Joan Manén i Pau Casals. Serà el 17 d’agost a Sant Iscle. El programa el completen els italians Claudio Astronio (20 d’agost, obres de Gabrieli, Cabezón, Merula, Heredia, Frescobaldi i Cabanilles) i Alessandro Bianchi (10 de setembre, amb Valente, Zipoli, Galuppi, Lo Muscio i Bach). Tots dos, a Sant Pere Màrtir.
