Al final, com són les coses, és probable que la candidatura transnacional perquè el Ball de l’Ossa ingressi a la selecta llista del patrimoni mundial, que va arrencar fa tot just un any, arribi a bon port abans, força abans que la Construcció d’un Coprincipat als Pirineus, que arrosseguem com a mínim des del 2017 i que no està previst que arribi al comitè del patrimoni mundial abans del 2023. El cas és aquesta mateixa setmana es faran arribar a la seu de la Unesco a París les dues còpies reglamentàries de la candidatura, una en paper i l’altra en format digital. És un tràmit que posa la candidatura a la línia de sortida d’aquesta peculiar carrera. Si les coses no es torcen, al llarg dels mesos següents la Unesco l’acceptarà (o no), i el comitè del patrimoni mundial en valoraria la inclusió (o no) a la llista dels béns immaterial en l’assemblea prevista per a l’estiu del 2022. Una resolució inusitadament ràpida si la comparem amb el ritme paquidèrmic de La construcció d’un Coprincipat al Pirineu.

L’últim tràmit el van liquidar dimarts passat les delegades permanents de França i Andorra avant de la Unesco, Veronique Roger-Lacan i Maria Ubach, que van firmar el protocol que activen oficialment la candidatura. Si el procés ha sigut inusitadament ràpid –especialment, si tenim en compte que pel mig hi ha hagut l’emergència sanitària– és perquè de fet Andorra es va afegir a una candidatura que sota el lema Festes de l’Os dels Pirineus ja havien posat en marxa les localitats de Prats de Mollo, Arles i Sant Llorenç de Cerdans. Segons el director de Patrimoni, Xavier Llovera, era el moment idoni, perquè els últims anys han proliferat les candidatures plurinacionals i la Unesco té previst endurir els requisits per accedir a lal llista del patrimoni mundial.

La nostra aportació consisteix òbviament en el Ball de l’Ossa encampadà, documentat com a mínim des del 1906 i que es representava per la Candelera i per Carnestoltes, però que va caure en desús i no va ser ressuscita fins als anys 50 i gràcies a Rossend Marsol Sícoris. Des d’aleshores es representa el Dilluns de Carnaval, l’endemà del Judici dels Contrabandistes. A Ordino, l’Ossa es va representar per Sant Esteve entre el 1985 i el 1992, i després d’uns anys en repòs es va recuperar el 2017, però ara el primer cap de setmana de desembre. Escaldes, Andorra i Sispony també havien fet ballar la seva Ossa. Des del 2010 forma part de l’inventari general del patrimoni.