La Unesco aprova la inclusió de les Festes de l’Os dels Pirineus a la llista del patrimoni cultural immaterial.
El ball de l’Ossa d’Encamp i L’última Ossa d’Ordino ja formen part de la llista del patrimoni immaterial de la humnitat, al costat d’altres 640 festes d’un centenar i mig de països. La decisió, que havia avançat l’informe preliminar del Comitè avaluador de les candidatures, l'ha pres aquesta tarda el Comitè intergovernamental del patrimoni cultural immaterial de la Unesco –i disculpin la tirallonga, però és que la criatura es diu així– en la 17a reunió, que des de dilluns té lloc a Rabat. Un dia abans del previst, per imperatius logístics de la delegació francesa.
La votació ha tingut lloc poc abans de les 17 hores, i el cert és que aquesta vegada no hem assistit a l’explosió d’alegria popular del desembre del 2015, quan les falles van accedir en aquesta mateixa llista i immediatament després la comunitat fallaire es va reunir a la plaça de les Arcades per celebrar una fita històrica. Amb cremada extemporània inclosa. No. La d’avui ha sigut una celebració més institucional, a la seu del minsteri de Cultura al Rosaleda, i amb presència dels cònsols d’Ordino i d’Encamp, així com de la Comissió de festes, que organitza El ball de l’Ossa, i de l’Associació de Cultura Popular, que s’encarrega de L’última ossa. Però el resultat és el mateix: l’un i l’altre ja son patrimoni de tots, en una candidatura liderada per Andorra sota el lema Festes de l’os dels Pirineus i de la qual també formen part tres localitats del Vallespir francès –Arlés, Prats de Molló i Sant Llorenç de Cerdans– que també celebren anualment una festa amb el plantígrad com a protagonista principal.
La Unesco justifica l’alt honor que ha reconegut a les osses pirinenques perquè constitueixen un element de celebració ancestral que simbolitza l’estreta relació entre home i naturalesa, comporta una crítica social i fomenta les relacions entre generacions. En l’àmbit local, la inscripció revaloritzarà les pràctiques del patrimoni immaterial. En el nacional, ajudarà a sensiblitzar el gran públic, diu, sobre la importància de preservar les pràtiques socials, rituals i festives. I en l’internacional contribuirà a posar el fosuc en els reptes als quals s’enfronta el patrimoni immaterial a Europa. També els posa deures: documentar les festes i facilitar-ne l’accés a les fonts, sensibilitzar la població abans i després de la celebració, reforçar-ne la transmissió a les nove sgeneracions, promooure la creativitat artística i dissenyar-ne un desenvolupament sostenible.
Oberta a altres parròquies
Però tot això serà a partir de demà. Avui era lògicament dia de celebració. Per a la ministra de Cultura, Sílvia Riva, “el reconeixement porta incorporat una responsabilitat, que és la de protegir, salvaguardar i difondre la festa de l’ossa, i en aquesta feina nsaltres els donarem suport però seran les asscoaicons les que hauran d’intensificar la coordinació per protegir-la”. Riva va augurar a més que la pròxima candidatura que podria ingressar a la llista del patrimoni de la humanitat és la de la transhumància, actualment a examen del comitè avaluador. I va posar-hi data: el novembre que ve. En canvi, la de la construcció del Coprincipat, molt més complexa, haurà d’esperar al 2024, “com a mínim”. La ministra també ha apuntat les possibilitats que obre la inclusió a la llista de cara el turisme especialitzat a seguir els espais declarats patrimoni de la humanitat.
El cònsol menor d’Encamp, Jean-Michel Rascagneres, ha felicitat especialment la Comissió de fetes, “que des del 1952 ha mantingut viva aquesta tradició, fins i tot l’any de la pandèmia. Els ho hem d’agrair i assegurar-los el nostre suprt per fer una festa encara millor”. En una línia similar, la cònsol menor d’Ordino, Eva Choy, s'ha declarat “doblement satisfeta” pels “molts esforços que l’anterior corporació va dedicar a recuperar la festa i perquè mantenir l’ossa és un dels objetius de la l’Associació de Cultura Popular. El reconeixement de la Unesco és un importantíssim copet a l’esquena, un senyal que hem fet les coses bé”.
Pel que fa a la comunitat ossaire, representada ahir per l’encampadà Ivan Donsión i l’ordinenc Albert Roig, comença ara un nou camí de col·laboració, que parteix del compromís de preserva i divulgar la festa, que queda circumscrita a les dates que li son pròpies –no es podrà treure a passejar l’ossa fora d’hora– però que deixa la porta oberta a la hipotètica incorporació de festes de l’ossa que puguin ressorgir a d’altres parròquies, “perquè no és de cap manera exclusiva ni d’Encamp ni d’Ordino i antigament se celebraven a tots els pobles i parròquies.”
La pròxima cita serà precisament l’11 de desembre amb L’última ossa, recuperat el 2017 –abans es va representar per Sant Esteve, entre el 1985 i e l1992– i que aquest any estrena màscara –l’antiga, quasi centenària, estava a punt de desintegrar-se–, que incorpora la seccio infantil a l’espectacle, i que per primera vegada farà desafilar ossa i osset per tots els carres del poble, com s’havia fet tradicionalment.
