Som el 1723. Acaba de morir Johan Kuhman i la capella de Sant Tomàs de Leipzig li busca substitut al traspassat  kantor titular. Així que concovoquen el reglamentari concurs d’on ha de sortir el nou kantor. Una mena d’Operacion Triunfo a la manera barroca i amb candidats que –ells sí– passaran a la història de la música universal. Si ara els demanéssim quin d’aquests tres músics tenia més butlletes per fer-se amb aquesta cotitzadíssima plaça –Telemann, Graupner i Bach– seria difícil no decantar-se amb els ulls tancats pel geni que serveix de baula entre la música antiga i la clàssica pròpiament dita, i a qui gairebé identifiquem amb Sant Tomàs i amb Leipzig: hi va passar l’últim quart de segle de la seva vida, i hi va morir el 1750.

Doncs resulta que no va ser ben bé així: Telemann, el preferit dels consellers de Leipizg, va utilitzar l’oferta per fer-se de pregar a Hamburg, on exercia des del 1721, i arrencar un increment de sou. I va declinar l’honor. El segon favorit, Christoph Graupner, també els va donar carbasses, en aquest cas perquè no li van permetre compaginar el càrrec de kantor a Leipzig amb la plaça que tenia assignada a la cort de Darnstadt. Així que es van haver de conformar amb Bach, el tercer pla, que òbviament va saber esprémer tot el suc de Sant Tomàs i de Leipzig.

Si en parlem aquí i avui és perquè el primer dels quatre concerts del Festival de Música Antiga del Pirineu proposa un curiosíssim joc als espectadors que el 10 de juliol es deixin caure per la parroquial de Sant Julià: l’Ensemble Leipzig 1723, quintet de corda i vent reforçat amb la veu del contratenor Hugo Bolívar, interpretarà tres peces –una de Telemann, un de Graupner i una de Bach– sense dir de qui és cadascuna, i el públic, convertit en jurat de la capella de Sant Tomàs de Leipzig, haurà de votar a final del concert la que hauria escollit com a guanyadora del concurs. Els resultats, diu el director del Femap, Josep Maria Dutrén, acostumen a ser sorprenents, perquè a veure qui és l’impertinent que castiga Bach amb qualsevol lloc que no sigui a dalt de tot.

El de l’Ensemble Leipzig 1723 serà, dèiem, la primera cita andosina del Femap, que recupera aquesta edició el Govern –se n’havia retirat el 2021–, torna a Ordino i s’estrena a Canillo, tot això sense abandonar la cita anual a Engolasters, que no ha fallat des de fa onze temporades i que tindrà lloc el 19 de juliol amb Veneranda Dies Ensemble i un repertori de música trobadoresca acompanyat de dansa medieval. Li seguirà Concerti di Margherita, al Santuari de Meritxell (8 d’agost), amb Il gioco della cieca, una selecció de madrigals i villanelles dels segles XVI i XVII i la singularitat que els tres músics de la formació (tiorba, arpa i llaüt) són a la vegada cantants. I per acabar, Carles Vallès i Edwin García, flauta de bec i tiorba, a Sant Martí de la Cortinada sota el lema The Devils’s Pipe! (22 d’agost). La prèvia a tot plegat serà divendres a la parroquial de Sant Julià amb la vetllada del Femap social dirigida als usuaris dels centres sociosanitaris.

Pel que fa al Femap, aquesta 14a edició tindrà lloc del 4 de juliol al 24 d’agost, amb 54 concerts a càrrec de 25 formacions que es repartiran per 41 municipis i parròquies d’Espanya, França i Andorra.