Les actuacions es descentralitzaran i se’n programaran també a Soldeu.

Ho van augurar tant el cònsol de Canillo, Francesc Camp, com Aymara –Toni Colom i Oriol Vilella, organitzadors i ideòlegs del festival: si el públic responia bé, l’Scenic Arts estava cridat no només a tenir continuïtat, sinó també a créixer. La primera edició, de l’1 al 10 d’agost de l’any passat, es va salar amb un èxit incontestable –les actuacions es van comptar per plens– i la conseqüència és una edició XXL, que gairebé dobla el pressupost –passa de 100.000 a 170.000 euros– que potenciarà especialment les companyies locals i que només retalla dies: en lloc de deu seran vuit, de l’1 al 8 d’agost: “L’any passat vam haver d’aixecar el cartell a correcuita i gairebé no hi havia propostes estrictament teatrals, que és el gènere a què està consagrat l’Scenic. Aquest curs hem pogut preparar-ho amb temps més que suficient i fins i tot hem acabat descartant algun dels projectes que se’ns havien presentat”.
 
Els nacionals no arribaran a la mitja dotzena, i de moment ja estan confirmats Líquid Dansa i la Jove Companyia (l’any passat van ser Carol Caubet, Teresa Colom i Acustic Band). L’increment notable de pressupost es traduirà, diu, en espectacles “més grans i ambiciosos” i en el plat fort del cartell, que serà una companyia “gran” (en la primera edició, recordin, van ser Love Battle, Fili Busters, Piano Danzante i Sbandieratori). Es mantindran els espectacles de llum (recordin la projecció de la façana de Sant Serni) i els horaris de vespre i nit, quan el turista torna de les activitats diàries i busca un oci que fins ara Canillo no oferia. En canvi, es descentralitzen els escenaris (el Prat del Riu està en obres i per tant no s’hi podrà accedir) i a més Soldeu també concentrarà una part de la programació. Serà un Scenic més curt, sí (“vam comprovar que deu dies eren massa”) però a la vegada més gran.