Ho advertia ahir la directora artística de la Temporada d’òpera, Jonaina Salvador: seran raríssimes les ocasions que tindrem d’escoltar un contratenor, veu que va conèixer l’edat d’or al Barroc (de fet, la major part del repertori està escrit per als castrati, recordin Farinelli) i que després es va anar apagant. A la Temporada no n’havíem tingut el gust. I per això diu Salvador que es tracta d’una oportunitat “única”. Es refereix a l’Stabat Mater de Pergolesi, probablement la peça més monumental del repertori sacre, que cantaran divendres a Sant Esteve ella  mateixa i el contratenor català Oriol Rosés.

No és casualitat perquè Rosés s’ha especialitzat en l’oratori  barroc, i tampoc ho és que l’acompanyament vagi a càrrec del quartet de corda de l’Orquestra Barroca de Barcelona, amb Meritxell Tiana i Frederic Ibáñez (violins), Arabel·la Fernández (viola) i Joan Palet (violoncel). I no ens descuidem Izumi Kando, organista japonesa instal·lada a Barcelona, perquè l’Stabat Mater dona també el tret de sortida del Festival Internacional d’Orgue. De fet, es tracta de la primera vegada que Temporada i Festival es posen d’acord per aixecar conjuntament una producció.

També serà la primera vegada que l’arxiprestal de Sant Esteve sigui l’escenari d’un concert en Divendres Sant. I el cert és que no hi cabia millor opció que l’oratori de Pergolesi, escrit el 1736, amb el compositor italià a punt de morir de tuberculosi. Pren el títol del primer vers (“Stabat Mater Dolorosa/ Iuxta crucem lacrimosa”, una cosa així com “Dempeus la Mare Dolorosa, plorant al costat de la Creu...”) d’un poema medieval atribuït al monjo franciscà Jacopone da Todi que commemora la crucifixió de Crist. La versió de Pergolesi es va convertir immediatament en la canònica, com abans ho havia sigut la de Scarlatti. Però n’existeixen més de dos centenars de versions, inclosos Vivaldi, Haydn, Schubert, Rossini i Poulenc.

Pergolesi va dividir el seu en dotze parts que s’enfilen per sobre de la mitja hora que combinen parts solistes i duets, “alguns més ràpids i altres més llargs i expressius, d’una virtuositat tècnica típica del Barroc”, diu Salvador. “És una de les peces més representades del repertori sacre i ens fa especial il·lusió portar-lo a la Temporada, que fins ara s’havia centrat en un repertori més líric i escenificat. Constitueix a més la primera col·laboració amb el Festival d’orgue, i la intenció és que no sigui l’última”.

Pel que fa a la Temporada, recordin que la tercera i última cita serà el Rigoletto de Verdi. Serà el 27 de juliol, dos dies abans de la festa major laurediana, a la vela de la plaça de la Germandat, en una sola funció gratuïta. La direcció musical i escènica anirà a càrrec del mestre Riccardo Serenelli (Don Pasquale), i els papers protagonistes se’ls repartiran el tenor català Antoni Lliteras (Cançó d’amor i de guerra), en el paper del Duc de Mantua; el baríton Jorge Tello (La Vall d’Andorra), que farà del bufó Rigoletto; el també baríton David Costa (Molinos de viento) es posarà en la pell de Marullo, i la mateixa Salvador farà el paper de Gilda.