Se'n recorden de la flor al cul que tenia Johann Cruyff, oi? El penalti de Djukic, les dues lligues de Tenerife, i anar fent. Doncs bé, el nostre Sergi Mas també té una flor al cul. Tres, per ser exactes. L'última li va brotar dimecres a la nit, en el devastador incendi que va reduir a cendres l'antic edifici d'Aigües d'Arinsal. Resulta que a la façana del complex hi havia des del 1990 un rar bronze de Sergi Mas. Es deia L'excursionista i va ser un encàrrec dels impulsors de la planta embotelladora, Josep Miño i Toni Ubach. Probablement, els quaranta efectius i els deu vehicles de bombers que s'hi van desplaçar per intentar salvar la nau en l'últim que pensaven era en aquella peça. Però els cònsols de la Massana, Eva Sansa i Roger Fité, sí que hi van pensar.

Va ser, diu Sansa, mentre pujaven a Arinsal per comprovar la magnitud del desastre. I només arribar, en comprovar que la peça continuava in situ, van demanar als bombers que hi treballaven si era possible retirar-la sense posar en risc la seguretat de ningú. Va ser que sí. No sense esforços, perquè va ser necessària la intervenció d'una retroexcavadora per desfalcar-la del sòcol, la van extreure i la van dipositar temporalment a la Serradora, on s'ha estat fins aquest matí, que operaris del Comú l'han rescatat per segona vegada i l'han dipositat a les dependències comunals. A la segona planta, a la sala que hi ha just al davan dels despatxos dels cònsols, si li volen anar a fer un cop d'ull. No s'hi acostin gaire perquè continua emanant un molest tuf de fum. Serà aquest també un destí temporal, perquè L'excursionista formava part del complex d'Aigües d'Arinsal i pertany per tant a la propietat, que és el mateix Comí i Causa Pia. La intenció, diu la cònsol, és retornar-la a casda seva si mai es reconstrueix la planta, "perquè és per a Aigües d'Arinsal per on va ser concebuda".

El que no s'ha salvat és el gran mural de ceràmica amb el cicle de l'aigua mineral, des de la font fins a l'ampolla, que el mateix Sergi Mas va coure per a Aigües d'Arinsal i que formava part de la decoració interior de la planta. Vist com va quedar l'edifici, hauria calgut més que un miracle per salvar-lo.

Pel que fa a L'excursionista, es tracta com ja hem dit d'una rara peça de bronze que fa 110 centímetres d'alçada. I diem rara perquè el bronze no és material habitual en la seva obra, i de fet tan sols en coneixem dues peces més: el Verdaguer d'Ordino i l'Arnaldeta de Caboet d'Escaldes. En realitat, ell en va fer el motlle en fang i va ser la foneria Ginfer de Reus qui en va treure el bronze a través del mètode de la cera perduda. Més tradicional, impossible.

L'excursionista és el germà gran i també un exemplar únic. Aigües d'Arinsal en va fer una segona sèrie de proporcions més reduïdes per regalar-la als clients VIP com a obsequi institucional, i és un d'aquests exemplars menors el que encara es pot contemplar a la font de Bixessarri -una font que guarda un altre secret: el brollador està directament inspirat en la font dels Cóms del carrer dels cavallers de Sant Julià. 

Com tantes obres de Sergi Mas, L'excursionista té una segona intenció: l'encàrec era d'Aigües d'Arinsal. I la consigna era que el protagonisme el tingués la marca. La gràcia, diu, és que podent beure d'una de les fonts d'aigua pura i cristal·lina que l'excursionista s'hauria topat, segur, en la seva passejadeta, va l'home i prefereix treure's de la morxilla una ampolla d'aigua d'Arinsal, que de tan bona que era la preferia a l'aigua de la font. En fi, coses del Sergi.

Fins aquí, el tercer miracle de Sergi Mas. Perquè n'hi ha dos més. El primer, cronològicamen, l'hem explicat moltes vegades i és cosa sabuda: si el Sergi es va cabar instal·lant a Aixovall el 1957 és perquè el seu íntim amic, Bonaventura Naudi, li havia demanat ajuda per confeccionar una talla de mida natural de Sant Critòfol que el gremi de conductors li havia encarregat i que volien plantar en un oratori de la Rabassa. Així ho van fer, però la talla va ser immeditament segrestada. Un segrest llarg, però no pas etern. L'abril del 2003, una mà anònima i probablement penedida la va dipositar de bon matí a les portes del servei de Patrimoni, que aleshores estava a Aixovall, a sobre de la ITV. Avui forma part del foncs d'art del servei.

I hi ha un segon miracle, aquest inèdit, que si tenen paciència els explicarem a l'edició de demà.