La ballarina Myriam Soulanges reflexiona sobre la identitat i la diferència al Palau de Gel
Segona i última proposta de dansa de la Primavera francesa, aquest vespre a l’auditori del Palau de Gel de Canillo (21 hores): la companyia Myriam Soulanges, originària de l’illa de Guadalupe i que integren la coreògrafa i ballarina francoantillana i el ballarí Xavier Chasseur-Daniel, interpretaran dues coreografies, Mika, heure locale i Alé é rivé, que proposen una reflexió sobre la identitat, la diferència, la integració i el rebuig, “de la necessitat de sentir-te part d’un lloc, d’estar vinculat a una persona, a través d’un record, d’un espai, d’una olor o d’un soroll”. La necessitat de posar-s’hi va sorgir a partir de l’experiència de la mateixa Soulanges, nascuda a França de pares antillans que el 2009 va decidir tornar a les arrels i instal·lar-se a Guadalupe. Aquí és on, diu, comença a reflexionar sobre la creació. I el resultat són les dues coreografies que aquesta nit presenta a Canillo, les dues primeres de la companyia i que a ella li van reportar el primer premi al concurs de joves coreògrafs de l’Escena Nacional de Guadalupe. Soulanges, que procedeix del hip-hop, aporta el costat més pròpiament contemporani d’una proposta que combina també l’academicisme de Chasseur-Daniel, format en el ballet clàssic i el jazz. Una pintoresca barreja que ho és no només d’estils sinó també de físics –Soulanges és petitona, petitona– i que constitueix “un dels aspectes més interessants d’aquest projecte”. L’altre és la voluntat decidida de compartir un trosset de vida amb estudiants de dansa i aficionats. Ahir ho van fer amb els alumnes de 6ème del Liceu i amb els de Líquid Dansa, i avui ho faran després de l’espectacle amb tothom que s’arribi al camerino. Perquè, com diu l’ambaixadora De Matha, “els joves d’avui són els espectadors de demà”.